L'hospital dels pobres

La tira publicitària del llibre ens diu: “L’apassionant novel·la sobre la construcció de l’Hospital de Sant Pau, el conjunt modernista més gran de tots els temps”. Certament aquesta és una novel·la que ens parla de la construcció de l’Hospital però alhora és un retrat en moviment de la ciutat de Barcelona dels seus usos i costums, de l’hospital de Sant Pau i d’alguns personatges que hi van tenir participació des del començament de les obres fins l’entrada dels franquistes a la ciutat de Barcelona.

La novel·la gira a través de dues famílies, la del metge Marius Rovira i la de la Dolors i els seus dos fills, el Lluís, adoptat quan la Dolors feia de dida i la Maria, la filla d’un matrimoni que va durar ben poc. A través d’aquets dues famílies de situació social molt diferent es van teixint relacions, i interseccions que donen contingut a una narració molt ben travada, entretinguda i d’una emotivitat elevada.

Tània Juste és llicenciada en Geografia i història, professionalment ha exercit de directora d’imatge i comunicació de diverses empreses i també ha treballat de gestora cultural. D’ençà del 2009 en que va sortir la seva primera novel·la es dedica a l’escriptura i a les tasques de traducció. Ha fet diverses col·laboracions en llibres col·lectius

Juste ja ha escrit una parell de novel·les: A flor de pell, es situa en el moment del grans moviments socials a la Catalunya dels anys 20 i 30 amb els canvis més importants que ha tingut aquest país. La visió d’una noia que a través de la seva feina esdevé una espectadora privilegiada dels que està passant a la ciutat de Barcelona i al país en el camp polític, social i humà. Les circumstàncies que sempre envolten els protagonistes i com aquestes circumstàncies en temps de canvi afecten encara més. A Flor de pell està molt ambientada, qualitat que també trobem a Els anys robats. Els anys robats és una novel·la que es centra en el tram final de la guerra civil. El seu protagonista mecànic d’aviació assisteix al que seran els darrers combats en els que participà l’aviació republicana quan ja la guerra pràcticament s’ha decantat cap el bàndol franquista.

Ambdues novel·les, com ara en “L’hospital dels pobres” tenen una trama força planera i simple, però aquesta simplicitat no vol dir manca de contingut ni de missatge. Al contrari, en les seves novel·les es destaquen els valors de la relació, l’amistat, la solidaritat en circumstàncies difícils que toca viure als protagonistes.

La història comença a finals del segle XIX, un nadó és abandonat a la maternitat junt amb uns petits objectes i una fotografia, es batejat amb el nom de Lluís. El nen és lliurat a la Dolors una dida que fins el set anys el manté junt a la seva filla natural, la Maria. Després, el nen torna a la casa de la Caritat i farà la seva vida, trobarà en el dibuix i posteriorment en l’escultura una nova vida carregada d’emocions, paral·lelament qui li ha fet de mare la Dolors i Maria la seva filla entren al servei del doctor Rovira casat amb la fillola del Dr. Robert, l’Eulàlia que té dos fills el Llorenç i l’Aurora. A partir d’aquest nucli de protagonistes es barregen un seguit d’històries, creuades, amors i desamors, desitjos i relacions difícils d’encasellar en el moment en que els toca viure. La història s’emmarca en el procés de construcció de l’hospital de Sant Pau i el trasllat de l’Hospital de la Santa Creu al nou edifici, la construcció del mateix és el fil conductor de totes les relacions i històries que es narren.

Personatges reals es barregen amb els que són fruit de la imaginació de l’autora. Tot plegat confegeix una narració molt ben estructurada, sens cap dificultat de lectura. Una presentació dels personatges que tenen en la trama un desenvolupament i creixement personal i social

La novel·la es centra, més enllà de la història de les persones, en el moment clau per la construcció de l’hospital de Sant Pau, la seva concepció artística en el moviment del modernisme però també per l’avançat sistema hospitalari en l’època en que va ser construït així com la voluntat de servei als menys afavorits com el seu antecessor l’Hospital de la Santa Creu. La voluntat de seguir mantenint un servei assistencial de qualitat i que arriben al màxim de persones possibles.

Així doncs, personatges relacionats directament amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com el doctor Josep Trueta o Manuel Corachán, o escultors com Eusebi Arnau o Pablo Gargallo, apareixen a la narració i ens ajuden a entendre amb les seves activitats i treballs com era la vida entre les famílies benestants i les no tan benestants a la ciutat de Barcelona. Una vida i un temps en el qual les aparences, el saber estar eren molt més importants, eren fonamentals que fins i tot les persones, en les quals semblar ser feliç passava per sobre dels sentiments i la manera de ser de cadascú, en els que una dona sense parella i embarassada era forçada a abandonar els seus fills si volia donar una mínima oportunitat de viure a la criatura que havia de néixer.

En el decurs de la narració queden també manifestats els problemes que van sorgir per la construcció dels edificis i com a final del segle XIX les dificultats d’entesa amb Madrid són ja difícils, en un moment donat el Dr. Robert explica les dificultats que va tenir en diverses converses al més alt nivell polític per tal de poder portar a bon port la construcció de l’hospital. Finalment l’hospital va esdevenir una magnífica realitat que va ser un avenç significatiu en la sanitat pública de Barcelona i del país.

Novel·la on es torna barrejar ficció amb realitat i la ciutat i en aquest cas la construcció de l’hospital és un marc idoni per estructura diverses històries paral·leles lligades totes als fets que són l’eix vertebral de la història. Tot plegat molt respectuós amb els fets històrics, ben escrita i de lectura mot agradable.

Continua l’autora doncs amb un bona literatura que es sens dubte té una magnífica acollida pels seus lectors i lectores i la crítica especialitzada.

L’hospital dels pobres
Tània Juste.
Col·lecció Clàssica. Nº 1025
Editorial Columna.
Barcelona, novembre 2014