Selma

Guanyadora del premi a la gran gala a la millor cançó "Glory" la cinta no constitueix un fresc sobre la vida de Martin Luther King sinó sobre l'episodi en concret esdevingut en 1.965 en la marxa de Selma a Montgomery (Alabama) que va obligar a la pràctica al president dels Estats Units, Lyndon B. Johnson a aprovar la llei que reconeixia als ciutadans de raça negra el dret al vot proscrit fins ara.

La pel·lícula sens dubte molt interessant com tot episòdic històric i més un com el present que va canviar la història, està molt ben tractada, interpretada, ambientada i amb una fotografia intimista digna d´elogi.

Poseeix tota la càrrega emocional necessària per a l'ocasió i constitueix un exercici de senzillesa però alhora de majestuositat en aquest pols introspectiu que va canviar el món.

La pel·lícula però  no posseeix per raons pressupostàries presumiblement, la grandiloqüència i profunditat d'altres a l'estil, com Malcom X, Gandhi, etc, però sens dubte serveix i és suficient per endinsar-nos en les entranyes d'un conflicte com a molt recorregut i patiment amb un bon guió, ben documentat, i amb uns matisos psicològics de primer nivell.

Una aposta sense cap dubte, sòbria i intel·ligent, d'imprescindible visió, sense estereotips, rutines i amb una necessària dosi d'intel·lectualitat.

Un exercici cinematogràfic en definitiva on l'única crítica es la d'un major metratge que hauria pogut convertir una marxa en un llegat més transcendental fins i tot que el present per a futures generacions com en l'exposició de la vida completa reivindicativa de King explicada amb molt més detall i especificitat, però que es veu de grat i complaença.

Ja se sap. Els pobles que no aprenen dels errors de la seva història, estan condemnats a repetir-los.

Selma es un bon mirall de cinema,realitat i lliçons que mai cal oblidar.

USA 2.014. 123m.
7/10