Estirant el Fil

De la Montserrat Tura en tenim força referències de fa anys, primer com alcaldessa de Mollet, com a responsable de política cultural del PSC i membre de diverses executives, i desprès com a Consellera vam tenir, en el primer tripartit, relació per temes de gestió. Naturalment després l’he seguit en el seu període vital-polític i m’ha semblat una trajectòria clara, transparent i model d’una manera d’entendre i fer la política. I remarco Política en majúscules.

Si hagués de posar alguns adjectius a la seva trajectòria serien sens dubte d’elogi, elogi gens retòric i si sentit. Ho faria concretant en  amb quatre conceptes

Del llibre de Montserrat Tura m’atrau d’entrada el títol, Estirant el fil. Ja sabem que pot passar si estirem el fil, pel cap baix tres possibilitats, que es trenqui el fil i tot plegat, tot allò que podem trobar al final del fil se’n vagi a fer punyetes, una segona possibilitat és que es descabdelli la troca i trobem finalment el principi de les coses i dels fets i l’altra és que anar estirant el fil la peça de roba acabi esfilagarsada i es desfaci en un no res i despullats vegem amb claredat el que s’amagava darrera la peça de roba, en aquest cas els fets polítics que envolten decisions i posicions.

El sots títol del llibre podria cridar l’atenció especialment –i de fet es remarca-  perquè no hi ha dubte que parlar de quan el PSC va abandonar el catalanisme dóna per molt i per fer moltes teories però el llibre no només és això sinó que és un més que interessant repàs a la vida i acció política de la Consellera Tura des d l’alcaldia de Mollet fins a la seva participació en eleccions primàries passant i amb força per l’acció política que va desenvolupar al front d’Interior i Justícia. És evident que el present i el futur tenen els seu espai i des de la visió crítica que avui té Montserrat Tura del socialisme català estructurat al voltant del PSC.

Reivindicar la feina, analitzar les dificultats de governar amb una situació de coalició de govern pròpia de països de d’Europa però  que a Catalunya no s’havia assajat llevat d’alguns ajuntaments.

Reivindicar doncs la feina feta, la bona feina és clarament part de la funció d’aquest dos llibres prou interessants i fer-ho contra una esbiaixada visió dels governs d’esquerres.Tura ho descriu de manera clara en el seu  llibre: “Havíem treballat molt per arribar al govern. Cadascú hi arribava amb la seva trajectòria personal, i totes aquestes vides transcorregudes donaven forma al pes de la història, que així adquiria la forma precisa d’un somni que no va ser com havíem volgut, però que no va ser un temps perdut, com s’ha volgut fer creure”. 

Aquest és un llibre en que es repassa el doble compromís de la Montserrat Tura, per una banda la seva pertinença ideològica a l’esquerra política, amb tots el matisos, i per altra banda la voluntat de fidelitat a un catalanisme popular, a un catalanisme que vol estar present en la realitat més enllà de disquisicions intel·lectuals.Tura protagonista en els darrers temps per la forta presència pública que ha tingut en la fundació de MES (Moviment d’Esquerra Socialista, fruit de la fusió de NEcat i MC). Per fi sembla que el que s’exposa en el llibre aquesta voluntat de compaginar el socialisme i el catalanisme amb una estructura clarament d’obediència catalana i amb un fort sentit social serà realitat. De la lectura del mateix se’n desprèn una altra tesi força interessant i és que segons l’autora que allò que s’ha vingut anomenar sector crític del PSC són els que mantenen clarament l’esperit fundacional i els socialistes que avui ha s’han quedat a la “marca” són els que han actuat esbiaixadament defensant els interessos espanyols del PSOE més que els nacionals del PSC. Per tant el llibre té també la clarividència de l’anàlisi de qui ha viscut en primera persona molts dels fets que s’expliquen i que s’analitzen a fons en les pàgines d’Estirant el fil.

Normalment molts llibres escrits per persones que es dediquen a la política o que tenen rellevància pública són escrits en èpoques electorals i per tant amb objectius concrets. El llibre de la Montserrat Tura està fora de l’agenda lectoral i segurament per això té un nivell de sinceritat molt alt. No hi ha res en el llibre que Montserrat Tura no hagi dit en públic pel que fa a al seva visió política, però en el llibre hi ha moltes més coses, sentiments, voluntat de donar normalitat als fets polítics, honestedat en les anàlisis, rigor en els plantejaments i tot això encara te més valor quan es fa en moments d’una certa convulsió i poden acabar tenint el valor de referents i d’interès pel que s’ha dit i com s’ha actuat.

Ja ho hem dit no cal tenir interès en el llibre pel seu sots títol perquè el tema del PSC hi és, naturalment però el que és més interessant és l’anàlisi del moment polítics que li toca viure. El tractament de les responsabilitats que ha tingut i el seu paper institucional. Un recorregut per una etapa política important del país analitzat amb el prisma de qui ho ha vist en primera línia.
Ara ho avalua, en treu lliçons i fa apostes de futur.

Cal agrair el llibre perquè des de l’honestedat es poden dir moltes coses i ben dites, reivindicar la feina amb modèstia i opinar del futur del país des del coneixement.

Estirant el Fil
Montserrat Tura
Col·lecció Visions
Editorial Pòrtic
Barcelona, setembre 2014