La finestra discreta

Antoni Puigverd és un dels periodistes de La Vanguardia de referència. Els seus article són seguits amb interès. Ara publica La Finestra Discreta, un llibre que fuig de la immediatesa del periodisme de cada dia i fa una reflexió a l’entorn del que passa al llarg del temps. Són reflexions personals que ha anat recollint al llarg d’un any seguint el període de temps entre dos Nadals. El conjunts de textos són diversos, alguns amb voluntat de gaudi literari i altres com a reflexió política i social. Són texts que volen però, superar el marc estrictament temporal i tots plegats són d’enorme interès. Mes a mes a es van desgranat aquests texts que són també de llargària diferent. Amb dues frases es pot explicar molta cosa i així ho veiem en forces ocasions en les planes de La Finestra Discreta.

Antoni Puigvert, és nascut a la Bisbal de l’Empordà a l’any 1954, és escriptor i periodista, ha escrit força poesia i al anys 90 va tenir una activitat molt continuada publicant diversos llibres de narrativa i de poesia. Després s’ha dedicat amb molta més intensitat al periodisme i ha escrit a les planes de molts dels diaris que surten avui a Catalunya, destaca la seva col·laboració a la Vanguardia i a l’Avui, així com en diverses revistes del país. També col·labora amb Catalunya Ràdio i Tv3 i 8TV com a comentarista de l‘actualitat política i cultural. És llicenciat en filologia hispànica, i ha exercit com a professor de literatura. Antoni Puigverd com hem dit va destacar als noranta en que diversos llibres seus que van merèixer els premis Carles Riba i Miquel de Palol. Després ha mantingut un llarg silenci editorial i torna a la publicació amb La finestra discreta. Quadern de la roda del temps (Libros de Vanguardia), uns textos de dietari entre la reflexió literària i l'autobiografia. Ha obtingut al llarg de la seva trajectòria literària diversos guardons, el més importants són: el  Gaziel: Articles sobre tema internacional, Premis Literaris de Girona, el  Carles Riba: el Premi de la crítica - poesia catalana, l Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona, i la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona.

Puigverd té una llarga trajectòria tant en el camp de les lletres, com hem dit, com en l’activisme cultural a les comarques gironines. La Finestra Discreta neix a partir d’un encàrrec que se li va fer sobre un recull dels seus articles. A Puigverd la idea no li va plaure del tot i va fer una contraoferta a través d’un recull de reflexions junt amb alguns dels articles. El resultat és un llibre magnífic que va des de l’anàlisi del  món polític fins a trobar-hi petites joies poètiques a l’entorn del pas del temps, o records sovintejats al voltant dates significatives. A l’estil de Pla, Puigverd assenyala que la roda del temps és a la seva manera de fer el seu Quadern Gris.

I queda palesat aquesta voluntat de Puigverd d’interpretar el món, les petites coses, de reflexions intimistes, d’imatges fugaces, la natura, la gastronomia, el pas del temps, els sentiments, el domini de la paraula, intentant, en un món absolutament fraccionat i amb unes necessitat permanent d‘immediatesa, posar-li un ritme tranquil precís. Intenta i aconsegueix amb escreix una voluntat d’harmonia i la de mostrar determinada bellesa que desprèn bona part del que ens envolta i si això a més es fa amb bones formes i bon to doncs encara resulta molt més atractiu i interessant.

De la lectura hom pot desprendre de que Puigverd s’allunya del fet periodístic concret, el d’haver d’escriure sobre la actualitat més immediata i s’acosta més a temàtiques potser més essencials, més d’arrels profundes en els coneixements i en els sentiments. Reunir les reflexions que hom va fent al llarg d’un any és ja de per si una tasca complexa i difícil donat que l’escriptura acaba essent un reflex dels diversos estat d’ànims que l‘autor va tenir. El llibre és un bon trencaclosques de reflexions que s’encaixen en el devenir del temps, tot plegat amanit amb una bona dosi de nostàlgia i també de la seguretat que dóna els pas del temps, l’experiència a l’hora de posar prioritats a les relacions personals, als records i a la manera com s’interpreta el que ens rodeja.

És un llibre sense la pressa de l’article quotidià, sense la necessitat d’una anàlisi d’urgència, o d’una interpretació immediata dels fets. Tot està passat pel sedàs del repòs de cercar les termes justos, les paraules que millor descriguin els ambients o l’estat d’ànim de l’autor o d’allò que ens vol transmetre a través de l’exercici de la nostàlgia.

En un moment el mateix autor es  fa present afirmant: “En un món que és un ‘striptease’, la discreció ja no és només una virtut sinó una manera de viure” ell reclama aquesta Finestra Discreta per la que veu passar moltes i moltes coses, per la que veu transitar els dies amb allò de nou que porten cada un d’ells. També Puigverd afirma amb un cert deix de dolor que “avui la vida s’ha convertit en una pura representació teatral, pràcticament no hi ha res d’autèntic”. I davant d’això planteja “la visió més analítica de les coses i abandonar la visió instintiva, avui majoritària”.

És un llibre magnífic que cal llegir amb la mateixa tranquil·litat en que està escrit, assaborit cada moment, cada passatge cada paraula i deixant-nos seduir pels sentiments que traspua.

De cop o espigolant d’aquí o d’allà el llibre es llegeix amb ganes i amb satisfacció, respira tranquil·litat i des de la discreció diu coses ben dites i prou interessants.

Absolutament recomanable.

La finestra discreta. Quadern de la Roda del temps
Antoni Puigverd
Librosdevanguardia
Barcelona, desembre del 2014