Morir bajo tu cielo

A Morir bajo tu cielo, Prada ficciona la caiguda del darrer bastió  de resistència espanyola a Filipines, aquells que serien coneguts com “Los últimos de filipinas”. La novel·la narra les aventures i desventures del destacament que al llarg d’un any van resistir a l’església de Baler el setge a que varen ser sotmesos pel rebels filipins. La novel·la explica amb minuciositat la vida a les Filipines i els aconteixements que van portar al darrer setge. És una novel·la coral, amb forces protagonistes que van emergint en funció del moment narratiu.

Juan Manuel de Prada és nascut a Biscaia, però va viure la seva infància i joventut a Zamora, fet que l’autor rememora en moltes entrevistes i articles. Evoca sovint el seu avi que, segons explica, li va ensenyar a escriure i llegir abans d’anar a l‘escola.

Autor precoç als setze anys va escriure el seu primer relat, El diablo de los destellos de nácar, al que es van succeir molts més, amb alguns d’ells va obtenir alguns premis.

Va estudiar dret però no ha exercit mai d’advocat sinó que la seva vocació periodística i d’escriptor l’ha portat a dedicar-se plenament a l’escriptura.

El seu primer llibre va ser Coños, conjunt de proses líriques, que va obtenir una excel·lent acollida per la crítica literària. A l’any  1998, la prestigiosa revista The New Yorker el va considerar una de les possibles figures emergents de la literatura europea, opinió que altres revistes especialitzades posen en dubte. En definitiva un escriptor controvertit possiblement per la seva posició política conservadora i, amb un  toc d’una certa intransigència en alguns aspectes de llibertats personals, que el porta a ser incòmode per determinada premsa i determinada crítica. Això no va en absolut en demèrit de la seva capacitat de narrar, si bé és cert que en algun moments hi ha algunes postures, pel meu gust, que porten a que les accions dels protagonistes que són excessivament maniquees per ser creïbles .

Juan Manuel Prada ha obtingut un seguit de premis importants de la literatura espanyola entre els més destacats hi ha La tempestad, que a l’any 1997 va guanyar el Premio Planeta, a l’any 2003 va aconseguir per La vida invisible el Primavera de Novela y Nacional de Narrativa, El 2007  amb la novel·la El séptimo velo va obtenir el premi  Biblioteca Breve), novel·la èpica ambientada en la França ocupada de la segona guerra mundial. En ella es qüestiona alguns aspectes de la memòria oficial i del perill d’una memòria evocada de manera parcial. La seva anterior novel.la va ser Me hallará la Muerte en la que es narra la història d’alguns membres de la División Azul i la seva dificultat d’integrar-se al seu retorn a Espanya.

Ha publicat així mateix assaigs, relats breus i ha esdevingut articulista polèmic, escriu habitualment al diari ABC i en el seu suplement cultural i també té un programa de cinema a la televisió Intereconomia. Com a periodista ha obtingut els premis el "Julio Camba" (1997), el "César González-Ruano" (2000), el "Mariano de Cavia" (2006), Premio Joaquín Romero Murube (2008).

La novel·la té una primera part en cada capítol ens presenta alguns dels personatges que tindran protagonisme al llarg de la novel.la. En coneixem qui són com actuen i quines són les circumstàncies en que es troben i que en alguns casos els condicionaran en algunes de les seves actuacions. Destaquen pel seu protagonismes el militars espanyols, el capità de Las Morenas el tinent Martín Cerezo i el soldat Juan Chamizo, la monja Sor Lucia, el frare franciscà, Fray Cándido i el terratinent Garzón i la seva filla i per la banda els filipins els revolucionaris el Teodoro Novicio i Moisés. El nexe d’unió de tots aquets personatges és la monja Sor Lucia que té una molt bona acceptació entre els natius, que viu el primes combats a Baler i és segrestada pel filipins, estableix una excel·lent relació amb el cap dels rebels Novicio, fet que després tindrà una important relleu pel desenvolupament de l’acció.

La segona part de la novel·la és centra en els fets de la defensa de Baler i la resistència de la guarnició espanyola al llarg de prop d’un any, la gesta èpica es vista des de diversos punts de vista, el papers dels dos oficials espanyols, el capità Las Morenas, més dialogant i escèptic davant els comandaments polítics de la illa i el tinent Martín Cerezo que viu una personal tragèdia que el fa un personatge rancuniós i això, sens dubte afecta al seu paper en la defensa de la posició de Baler fins a límits d’autèntic esperpent quan la guerra ja havia acabat.

Evidentment en la narració hi ha de tot, amors confessats i altes per confessar, les intrigues entre els mateixos revolucionaris per tenir el poder, la incompetència de les autoritats colonials espanyoles, rebels honestos i nobles, soldats que són carn de canó i que sense cap preparació són enviats a la primeria línia de batalla, religiosos excepcionals i peculiars pel moment que viu l’església d’aquell moment pel paper que van tenir en l’evangelització de les Filipines, traficants d’armes que cerquen el plaer personal per damunt qualsevol sentiment.... En fi cadascú amb les seves circumstàncies acaba donant un retaule grandiós per una extensa novel·la de més de set-centes pàgines carregades de descripcions del paisatge i dels costums minucioses i amb uns personatges que es veuen submergits en l’esperit èpic de l’acció que es novel·la.

Naturalment en al novel·la de Prada es barregen els sentiments des de la crueltat i violència d’alguns personatges a la sensibilitat d’altres. Tot pegat ben narrat i amb llenguatge precís,en alguns moments exageradament preciosista .

Essent un novel·la que narra un fet bèl·lic les escenes de guerra són més aviat minses i destaquen més els treballs per analitzar els interiors de cada personatge, el que senten, el que pensen ,el que desitgen i el paper que els destí els té reservat.

Novel·la que mostra un cop més la capacitatd e Joan Manuel de Prada  que segueix treballant aspectes de la història d’Espanya, i precisament a aquells aspectes que avui encara són incòmodes i “Los últimos de Filipinas” van ser realment incòmodes per una banda que va veure com es posaven davant el món la incompetència de polítics i militars i d’una política colonial maldestre i equívoca.

Interessant, potser un pèl llarg però a l’estar ben escrita i molt ben estructurada es llegeix amb interès.  

Morir bajo tu cielo
Juan Manuel de Prada.
Editorial Espasa Calpe
Colección Narrativa
Barcelona, 2014