El poeta del poble

Resseguir els passos de Verdaguer des de la seva infància fins la seva mort a través d’un recorregut que es fixa en els estats anímics del poeta i en les contradiccions a que es veu abocat, permanentment sotmès, entre al vida de les lletres i la vida eclesial. Un recorregut també a través de les seves grans composicions poètiques.

Andreu Carranza és nascut a Ascó l’any 1957, ha viscut en diversos pobles de la vora de l’Ebre i actualment viu a la ciutat de Flix on treballa de conserge de l’institut, Ha escrit contes, novel·la i també poesia i ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals el Sant Joan i el Josep Pla. Com a novel·lista ha assolit una àmplia projecció internacional. La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín, està traduïda a més de trenta llengües, i la seva darrera obra, Impremta Babel, ha estat editada en català, castellà, holandès i xinès. També és autor de L’hivern del Tigre (Planeta) i de la novel·la Anjub (Edicions 62; Premi Sant Joan i amb El Poeta del Poble ha guanyat el prestigiós premi Josep Pla.

Carranza també és músic i toca la guitarra des de la seva infantesa, ha format part del grup Esquellots i ara actua amb el conjunt Lo Gitano Blanc que interpreta majoritàriament el que es coneix com la “rumba ebrenca”

A la novel·la El poeta del poble Carranza narra la vida agitada del poeta i capellà Jacint Verdaguer. Comença des de la infantesa i fa un recorregut per la seva atzarosa vida passant per l'època gloriosa com a conseller i almoiner del marquès de Comillas, en què era considerat el 'príncep dels poetes', i en ressegueix també els canvis en la seva vida i en la seva manera d’actuar portant-lo fins a les polèmiques que van marcar el darrer tram de la seva vida, en els que va tenir desencontres forts amb les autoritats eclesiàstiques que el van portar a ser suspès a divinis. Aquests enfrontaments el van portar a escriure una de les seves obres més significatives En defensa pròpia, un conjunt d’articles publicats a diversos diaris de l’època sobre les seves posicions i sobre les qüestions que se li retreien i criticaven, Carranza fa una biografia novel·lada a on procura posar-se en l’interior del poeta més enllà d’explicar els fets de la seva vida, intentar escatir que sentia, pensava i vivia interiorment el poeta.

La novel·la comença amb un Verdaguer infant nascut a Folgueroles i estudiant al seminari de Vic, les penúries de la família que el van portar ser enviat a casa d’uns parents on podria viure millor, els estudis,les cuites d’infant, les baralles i els seus estudis destinats a ser capellà per un desig de la mare que va tenir molta influència en la seva vida. Els primers passos com a poeta, i la creació d’un grup de joves estudiants que, entre versos i esperit de renovació nacional, varen ser l‘embrió del que després seria en part la Renaixença, la seva actitud quan les coses no li anaven bé, el seus esclats d’indignació i ràbia. El primers triomfs al jocs florals i també les primeres decepcions, la coneixença amb Mistral, el poeta admirat i seguit pels joves il·lustrats del moment. El Verdaguer jove és un Verdaguer rebel que no dubta de barallar-se per defensar les seves posicions, amb un orgull que a voltes li impedeix tenir millors relacions amb els seus superiors.

És evident que la vida de jove influirà en la seva vida com a capellà i els problemes que contínuament sembla que té amb les autoritats, enfrontaments amb la mateixa església i les autoritats eclesials. S’estabilitza quan entra a la casa del Marqués de Comillas i els seu viatges amb els vaixells del marqués el porten a un època fecunda de creació literària.

Carranza explica que ha volgut escriure sobre el Verdaguer més “sensual, apassionat i conflictiu” que semblen definir els tres espai de la seva vida, una joventut en que els aspectes sensorials, el colors, les olors, la natura són prou importants, una segona  etapa de la vida moguda per la passió vital, la poètica i la seva creativitat, l’època dels poemes més importants com l’Atlàntida, la de conèixer més i més i ja en la seva davallada vital un Verdaguer conflictiu, enfrontat a tots i a tothom, a totes les seves amistats de sempre i sembla que estigui segrestat per la família Duran amb qui té una compromís vital per una promesa feta i no els deixarà mai.

Verdaguer va tenir molts dies de glòria excelsa quan tothom li obria portes i quan tothom cantava les seves excel·lències, això el va apropar a la cort reial i també els favors de la burgesia i la noblesa, però contradictòriament Verdaguer va patir la misèria i demanava almoina pels carrers de Barcelona, malalt en altres ocasions i sentint-se humiliat per l’actuació dels suposats atacs i per la jerarquia eclesiàstica i el poder civil.

Contrasta el final de Verdaguer gairebé repudiat pels que foren els seus amics i la resposta del poble senzill en el seu enterrament constituint una manifestació de dol com mai s’ha vist a la Barcelona moderna.

Carranza fa jugar els personatges que rodegen a Verdaguer i els fa interactuar donant vivesa a la narració i deixant també en evidència els perquès de les actuacions i motivacions de cadascun d’ells, sortint-ne alguns malparats.

Novel·la que ens apropa a poeta Verdaguer, ens fa reviure els fets que foren transcendentals pel poeta, una de les personalitats claus de la Renaixença i del desplegament del sentiment del catalanisme de l’època.

Potser un pel massa llarga ja que en alguns moments el ritme s’alenteix excessivament. Interessant però.  

El poeta del poble
Andreu Carranza
Premi Josep Pla 2015-05-20
Col·lecció L’Àncora 241
Editorial Destino