L’arc de sant martí vendrellenc ens ha d’obrir nous camins

Un cop passats aquests dos dissabtes on els colors blaugranes un cop més han demostrat empíricament que són capaços d’aturar el món tornem a la realitat, un dia a dia amb uns termòmetres que sembla que han de pujar uns graus, però per altra banda ens amenaça pluges pel cap de setmana. Un dissabte i diumenge que al Vendrell se celebren dos esdeveniments prou importants, per una banda el Track i per l’altra banda, el Shopping Night que arriba a la tercera edició. Una proposta que en les dues predecessores ha sabut demostrar que el Vendrell és capital de comarca. Si les coses es fan ben fetes són moltes les persones que es poden apropar fins aquí per gaudir d’aquesta mena de festa major del comerç local. Esperem i desitgem que aquest dissabte els núvols descarreguin dins el mar i aquí puguem celebrar aquesta data tan esperada que ja fa mesos que els comerciants, CIT i entitats públiques preparen com autèntiques formiguetes. Aquest és un dels dies que mereix anar pel Vendrell per gaudir de tot plegat. Esperem que almenys es mantingui el nivell dels darrers anys i la vila se situi allí on li toqui. Per un dies ens deixem de visions pessimistes, de rivalitats estèrils, d’expectatives no assolides i gaudim d’aquesta cara que també  ofereix el Vendrell amb motiu del Shopping Night. Evidentment la culpa que se celebri la segona setmana de juny la té el futbol perquè és molt trist, però ni una vila amb 38.000 habitants pot combatre amb una Juventus – Barça a la final de la Champions. Ara tot arreglat. Només falta que arribi el moment.

Aquest dia a part de música i colors, el Vendrell com altres municipis de la comarca i de Catalunya viuran una jornada molt especial. Allò que s’anomena democràcia  donarà els seus fruits. Arran de la cita electoral del passat 24 de maig tots els municipis d’Espanya escolliran el seu batlle, la persona que els representi, la màxima autoritat civil fruit d’un procés democràtic amb una campanya electoral marcada i una altra que ja fa dies que anava, però que tot plegat acabava el dia 22 de miag a les 12 de la nit, tot just abans de la jornada de reflexió.

En principi els regidors escolliran al seu alcalde, però clar tenim resultats curiosos com al Vendrell. En el moment què escric aquesta crònica, un nou de juny del 2015 només he escoltat oficialment que hi ha un partit que serà l’encarregat de formar equip de govern. Martí Carnicer com a cap de llista del PSC presumptament serà el nou alcalde escollit pels seus regidors. Seria una cosa peculiar, però avui en dia tot és possible. Algun altre regidor o regidors votès altre alcaldable que no sigui el seu. Per tant es podia donar una sorpresa quan en el recompte de vots algú rebria el suport d’altres formacions. Aquest és un apunt que m’he tret de la màniga i no respon a cap comentari perquè en principi cadascú es vota el seu, només faltaria.

Quan passi això, si ningú diu una altra cosa i tothom fa pel que ha dit o pel que no ha dit, resultarà que el futur consistori tindrà 4 regidors a l’equip de govern i la resta, 17 a l’oposició. Evidentment presenta un mapa molt atípic i molt complicada per tirar endavant una vila amb una situació preocupant. He escoltat avui parlar d’una possible taula de pactes. S’haurà de crear una mena de consell  de partits on estiguin tots els partits per afirmar quina postura adoptaran davant els diferents punts i propostes que es vulguin tirar endavant. Això és el que hauria de fer els plenaris, anar jugant una mica amb els colors del consistori per anar avançant en el programa polític. Estem davant d’una mena de joc de consola amb la sola diferència que els perjudicats som nosaltres. Aquí no hi ha vides de reserva, ni podem anar al port de Coma-ruga a carregar combustible quan ens hem quedat penjats a mitja pantalla i no podem seguir. Estem parlant de persones humanes de molts colors i condicions que poden ser guapos o lletjos del Barça o del Madrid, però tots són vendrellencs i tots o quasi tots paguen els seus impostos.  Això és el més important. No estem en uns moments per jugar, ni per fer cabriola polítiques. Ara toca afrontar la realitat del dia a dia. No ens cal que ens governi, el millor, ni el que tingui més màsters, ni tampoc el més alternatiu, ni el que tingui uns òrgans superparticipatius.

S’ha de posar seny i tirar el vaixell endavant. En aquests darrers anys no ens hem mogut de port. Només em posat una capa de pintura  a les parts més destrossades, però la carcassa està igual de malmesa. No ens calen ni herois, ni gestes. Només necessitem persones que tirin endavant un poble, encara que ensopeguin que siguin valents i vagin endavant. Ja estem cansats d’estar ancorats al segle XX. Potser hauríem d’anar a buscar la protagonista del conte de la vella que ella si que sap com de clares estan les coses. No hem de discutir si posem estelades o espanyoles o senyeres. Hem de tirar un pressupost de més de 40 milions d’euros amb un endeutament que el duplica. Hem de tirar endavant un poble que no sap encara si ens haurem de refiar del turisme i del comerç, però només cal donar un tomb pel Vendrell i veure com està el comerç local i que està passant realment.

On són els empresaris de Flandes que ens van vindre a visitar?  Hem de començar a fer foc nou que ja toca. De moment no cal renovar de cop i volta, sinó mantenir el vaixell surant i anar fent poc a poc. No ens calen grans titulars, només aguantar ferms l’estrebada. Per acabar només vull dir que hi ha gent que diu que no pactarà amb algunes forces polítiques. Jo només us dic que algú ha votat a aquestes forces polítiques i si estan allí es per alguna cosa. Hem de veure que ha passat per conèixer la seva justificació, però tots som vendrellencs i fins que no ens donem compte d’aquesta realitat no en traurem aigua clara. Ara ens toca començar una nova etapa quan abans ens en donem compte tots hi guanyarem. Els dos colors ja són història. Ara ens toca treballar amb un arc de Sant Martí.