Pim Pam Poum

Comencem amb el Pim que és el tret de sortida d’una nova legislatura. Podria, ser ara que és porten això de sigles sense sentit, Projecte Integrat del Municipi. Una mena de pla quatriennal per tirar endavant el municipi que es pot resultar un pacte més o menys entenedor o ambigu.

Després de dos mesos de les darreres eleccions municipals al Vendrell ja tenim pacte. Una mena d’acord entre tres partits que comparteixen alguns idearis i altres no tant; com el futur de Catalunya. Uns darrerament han anat amb l’Estelada, altres fa quatre dies que han deixat la Senyera a l’armari i han agafat l’Estelada i altres estan a l’ombra d’allò que s’anomena Constitució Espanyola. La seva aposta és una mena de república federal encara per acabar de definir.

Dels 9 partits que varen concórrer a les eleccions, 8 han obtingut representació municipal. D’aquests només 3 han fet un pas endavant i gairebé a les acaballes del termini legal han constituït un govern en minoria, el qual per dos regidors no arriba a la majoria absoluta per fer un equip de govern segur i estable com alguns demanaven. Pel mig també està la cita electoral del 27 de setembre que pot fer trontollar aquesta mínima estructura per tirar endavant el municipi del Vendrell. Evidentment aquest pacte que en principi ha de durar 4 anys ha d’estar ben a redós dels moviments de la política catalana i espanyola amb aquest vaivé entre centralisme i independència que separa al voltant del 50% la societat catalana dels qui van a votar.

Estem davant de tres partits que formaven part de l’antic equip de govern en coalició que va portar les regnes del Vendrell en els darrers 4 anys. Dos partits han perdut tres regidors en les darreres municipals i l’altre ha doblat la seva representació. Ha passat d’un a dos regidors. Si fem un resum del pla d’atac oficial per als propers anys veurem que es poden resumir en més transparència, participació ciutadana, noves tecnologies, adequar les fires i mostres del Vendrell al segle XXI, reduccions en els tributs, es portarà captació forana perquè vinguin empreses a donar vida al municipi. Apareixen propostes clàssiques com la revisió del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) que data del 2000 i que algun partit ja ho portava a les passades eleccions del 2011. També apareix una cosa que de tant en tant es comenta, però jo encara no ho havia vist tan clar i tan concret com és l’elaboració d’un (PAM) Pla d’Acció Municipal abans que acabem l’any. Una de les noves propostes és canviar l’organització de l’administració municipal. En aquest pacte a tres bandes estan apuntades les estructures superiors, ara només falta el més difícil fer-ho realitat i començar a treballar i polir a mesura que es vagi funcionant.

Vist tot això, jo només espero i desitjo que no es facin realitat un altre cop les sàvies paraules del Pep Marrasé en el darrer debat entre totes les forces públiques que va tenir lloc el passat mes de maig a la Lira. Ell va venir a dir, sinó em falla la memòria, que els programes electorals d’alguns partits al Vendrell es repetien legislatura rere legislatura. En resum el que es prometia un cop al cap de quatre anys gairebé tornava a servir el mateix perquè no s’havia quedat al calaix. Esperem que aquesta promesa de la política local no caigui en la trampa de les darreres legislatures que ell mateix va exposar en aquest intens debat. Per anar obrint boca, s’haurien d’oferir descomptes a qui pagui els impostos municipals abans del termini reglamentari. No estaria malament ampliar a tothom en un o dos terminis més el pagament l’IBI i les escombraries com a impostos més genèrics. Fer una relectura del nombre i durada castells de foc que es tiren al municipi. Potser que no en tirem tants i ho destinem a altres coses que poden ser festives o no festives. Fer que el programa Per què? de la televisió local la gent pugui fer preguntes en directe o via mail.

També hauria d’estar obert a tots els partits de l’arc polític local i evidentment els regidors amb cartera. Jo també estic en contra dels càrrecs de confiança i menys al nivell una mica per sota dels 40.000 euros anuals de salari doblant més de la meitat dels companys de treball. El projecte és anar simplement anar fent, caminar i equivocar-se. Aprendre i ser transparents, però amb ganes deixar enrere la política del copiar i enganxar. Som pobres, amb un gran deute, però hem de deixar una porta oberta a la imaginació i a les noves propostes que no costen gaire. Esperem que d’aquí quatre anys el Marrasé no pugui dir el mateix i haguem canviat el nostre tarannà. Ara ell tindrà la seva part de responsabilitat. Mentrestant anem cap a la independència, però hi ha molta cosa per fer en aquest llarg camí. Una feina que ens implica a tots portem la Senyera, l’Estelada o la Constitucional a la cartera. No cal que parlem dels diners que les administracions públiques donen directament als partits polítics. Unes quantitats que ja no tenen cap justificació actualment. De moment només tenim el PIM (molt bonic i tendre a tres mans). Ara ens falta al PAM abans de Nadal i el POUM per més endavant. Potser només farem PIM PIM PIM i aquí s’ha acabat tota la política local per aquests quatre anys.