Del revés

Malgrat que encara avui moltes persones fugen del cinema d'animació i difícilment tenen per costum anar a una sala de projecció per veure una pel·lícula d'aquest estil, cal descobrir-se davant aquesta cinta i afirmar sense dubte que estem davant d'una gran pel·lícula. Fugiria jo de triomfalismes i no m'atreviria a dir com si ho fan molts altres, que estem davant d'una obra mestra però sens dubte sí davant d'una gran pel·lícula.

Se'ns diu per molts cronistes que aquesta al nivell de les millors, però jo continuaria decantant-me per Ratatouille, per a mi indiscutible número u, Ups i Wall-E, i potser la situaria al mateix nivell de Els mons de Coraline, Malson abans de nadal i La núvia cadàver. Amb tot, una gran pel·lícula, per a petits descomptat i també grans.

Poques pel·lícules tracten d'emocions i sentiments humans, i menys encara amb un torrent visual de translacions i interconnexions entre sentiments diversos. Una autèntic cabal, un riu d'imaginació, tendresa, i comprensió. Una finestra oberta a la vida però molt més un despertar a la mateixa guiada per una mena de laboratori on teledirigir és habitual i fa l'existència humana molt més plausible.

Però res és de color de rosa i aixecar-se cada dia per lluitar, desenvolupar-se, formar-se i conviure amb uns pares no és gens fàcil encara que s'intenti, es persegueixi i es desitgi.

L´atzucac de la vida ens sotmet a una infinitat diari de situacions i d´ eleccions de màxima transcendència i exigència i per això sempre les emocions juguen un paper determinant.

El projecte va més enllà d'una simple pel·lícula i motiva a una profunda reflexió.

En contra seu, certs sots en els que la pel·lícula es situa a la part final del metratge que li impossibiliten un desenvolupament rítmic òptim i alguna que una altra reiteració inncesaria però al cap i a la fi una pel·lícula absolutament recomanable.

USA.
94 m.
7/10