Paraules de comiat per Joan Soler Piñellas

Quasi tancant les fulles del calendari corresponent al mes de juliol del 2015 ha clos els ulls, per sempre, el vilanoví Joan Soler Piñellas, una mirada que era avesada a veure l’entorn amb gest de cercar colors, formes, volums i tota la bellesa possible per poder expressar-la a través dels seus pinzells en retratar-la directament, plantant el cavallet davant de la mateixa natura Joan Soler Piñellas amant de la pintura no va dedicar-se totalment en ella, tot i que l’agradava de sortir a pintar amb Roig Estradè anys ha, o temps enrere amb l’artista Rody, formant part d’un estil de pintura en el qual van militar un llarg nombre de pintors vilanovins.

Dominava el dibuix, la composició figurativa, el moviment impressionista, feia sortides amb aquests artistes, tot i que era un home de poques paraules sortia a la natura cercant la companyia que havia estat una de les llums companyívoles dels antics tallers del pintors, sortir a la natura, per compartir idees, o pintar en silenci llargues hores. No li calia mostrar després la seva pintura, havia gaudit d’aquells moments lliurats a l’art no cercava més;  motiu que el va portar a fer molts  poques exposicions, la darrera mostra va ser a la galeria Prisma albirant el segle XXI, de l’anterior havien transcorregut potser vint anys de  llarg silenci volgut.

En els darrers temps era normal veure’l gaudir de la jubilació del treball com a perit, passejant per la Rambla amb la seva esposa, discretament exercint un vilanovisme de proximitat, tranquil i reflexiu deixant lliscar els dies suaument amb la parsimònia d’aquell que és  sap amb el deure plenament acomplert.