Yassir: ni t'oblidem, ni els perdonem

Cada juliol, des de l'any 2013, insistim que trobem a faltar en Yassir el Younoussi. I no ens cansarem de dir-ho. Avui, ja farà dos anys que en Yassir, el nostre veí, va trobar la mort a mans dels Mossos d'Esquadra, concretament a les garjoles de la comissaria  del Vendrell i sota la seva custòdia. Són molts dies i mesos sense ell. A la seva família i a les persones que l'estimaven encara els manquen moltes coses a part d'en Yassir, que -malauradament- ja no tornarà.

Els manquen mostres de tristesa, condol i suport. No oblidem que el Yassir era un vendrellenc que no va sortir viu de les dependències de la comissaria, i, per tant, com a veí es mereix la mateixa dedicació, tristesa i respecte que qualsevol altre. Aquesta manca de tacte, de consideració i de respecte ens fa pensar que l'aparent i mesquí oblit es basa en el fet que la víctima es diu Yassir (i no Pere o Andreu) i és d'un barri precari.

En Yassir el van detenir de manera totalment arbitrària. Se'l van emportar, el van lligar amb set corretges durant 38 minuts, li van posar un casc integral del revés, van pujar a sobre seu i el van deixar allà, agonitzant. Això té pocs noms, i un d'ells és brutalitat.

El passat dia 6 de juliol, els serveis jurídics que porten l'acusació per part de la família El Younoussi van rebre la trista notícia de l’arxiu definitiu del cas. Aquest arxiu s’efectuà després que la familia hagués presentat un recurs a l’Audiència Provincial per tal que instés els Jutjats del Vendrell a reconsiderar la fase d’instrucció, durant la qual es van evidenciar diverses irregularitats processals. Durant la instrucció del cas tots els intents per part de la família i el grup de suport per a visualitzar la impunitat del cas han resultat en constants despropòsits, com no admetre proves importants o dos arxius del procediment, aquest últim definitiu.

La interlocutòria de l’Audiència Provincial 309/2015, de 6 de juliol, fa referència als registres fets al Yassir, en els quals no es va trobar cap mena de substància estupefaent. Després fa referència a les autolesions que al·legaven els mossos i que posteriorment l’autòpsia descartava de forma taxativa en no tenir cap mena de cop ni marca al cos.

Així mateix, les instàncies judicials no veuen cap mena de responsabilitat en haver deixat al Yassir emmordassat amb 7 corretges, un casc integral i sense cap mena de vigilància durant 11 dels 38 minuts que va romandre immobilitzat. Tampoc en haver excedit en 8 minuts els protocols de reducció del propi cos repressiu.

Per si no fos prou la poca vergonya per uns i la impunitat dels altres, cal dir que la primera proposta d’arxiu que va ratificar l’Audiència Provincial de Tarragona, la va fer amb una burda còpia calcada i literal de la resolució del Jutjat del Vendrell. La justícia ordinària tampoc no veu indicis de criminalitat en una detenció després de la qual el detingut surt mort de la comissaria.Tot molt normal.

Aquest cas, el del Yassir, resulta sagnant perquè hi ha una persona morta, una família destrossada, un veïnat tocat. Però també perquè posa de manifest fins a on arriben els tentacles del racisme: l'omissió i el silenci institucional, mediàtic i general davant d'una mort en circumstàncies obscures. Aquesta impunitat punyent de saber que el que no es diu no existeix i que hi ha persones que tenen diferents tractes en vida i també en el moment de la mort. Aquesta és la cara més cruel del racisme i de la brutalitat, de la impunitat i de la indiferència: la normalització del dolor i de les relacions desiguals i injustes.

Però no es pot amagar el que resulta evident i que la mort d'en Yassir posa de manifest: el Vendrell no és per a totes, el Vendrell té massa persones que es tapen les vergonyes. I això resulta com a mínim preocupant, sobretot mentre deixem que això continuï essent així.

Dos anys després de la mort d'en Yassir la família espera alguna mostra de condol per part de l'Ajuntament del Vendrell, la qual encara a dia d'avui no ha arribat, per la manca de sensibilitat de les "elits" municipals. A uns partits no els importa gaire, o més aviat gens, perquè era un noi d'origen marroquí, i a sobre, la seva mort els ha servit per criminalitzar el conjunt de la comunitat magrebina del municipi i de la comarca.  D'altres miren com si fos un dany col·lateral de la precarietat i de la falta de polítiques socials actives, i només s'han dedicat a ignorar el cas. I com no, els que més, els que ostentaven els càrrecs més destacables, aquests ni podien ni es volien posicionar en contra dels mateixos que manaven a la conselleria d'Interior, que ja vam veure com van caure per escàndols semblants a la vista de tothom (l'assasinat d'en Juan Andrés Benítez al Raval de Barcelona).

Tot plegat no és falta de voluntat política, com se sol dir en altres terrenys, és una manca d'humanitat que ratlla el menyspreu a tota una família, als seus amics, a la  comunitat i com a tal als veïns. És a dir, a tots els vendrellencs i vendrellenques. I això ens fa preguntar-nos de nou si, en cas que en Yassir no hagués estat d'origen marroquí, tots i totes hauríem fet el mateix.

Com cada any, no ens resignem a oblidar en Yassir.
Com cada any, Yassir el Younoussi, ni oblit ni perdó.

GRUP DE SUPORT JUSTÍCIA x YASSIR