El becario

Vagi per davant, i abans que res, que aquesta és una d'aquelles pel·lícules, sentimentalista que no sentimentaloide que et deixen un bon gust de boca a la sortida del cinema i que les teves ànsies de vida es reduplican. Podria recomanar-se en un manual de la tan de moda intel·ligència emocional i els seus ensenyaments sens dubte haurien legió d'admiradors.

Vagi per davant també que no es tracta de cap gran pel·lícula per que el guió és simple i previsible, però es donen cita tres actors amb ganxo molt bé en els seus respectius rols.

Robert de Niro ja en una maduresa i edat respectables, ja no és aquell famós bou salvatge d'abans, però demostra que qui va tenir va retenir i broda un magnífic paper de becari impropi per la seva edat, però al que l'experiència li ha bregat en mil i 1 batalles i lluita per a tirar endavant qualsevol repte. Hathaway, és molt més que la noia mona i tonta. És pura feminitat, pur encant, delicadesa però amb subtilitat i porositat elèctrica que ens mantenen clavats en tot instant a la butaca.

I Russo que no interpreta aquesta vegada a cap policia però que segueix sent una actriu madura de primer nivell d'ombra i mirada penetrants i sens dubte molt allargades.

La cinta aprofita tota aquesta tessitura per explicar-los, prevenir i afermar-nos en les bonances però també en els perills de la societat contemporània, sense renunciar a alguna que una altra escena divertidíssima, que es digereix bé i que en cap moment és de traç gruixut ni innecessària.

Dues horetes per veure, paladejar i assaborir alguna cosa que podríem denominar cinema amable, cinema que cau bé en l'improbable o impossible descomptat que aquesta terminologia pogués ser acceptable o admissible en el llenguatge cinematogràfic.

L'hem gaudit en aquests dies de Festa del Cinema, a 2.90 euros, i com sempre i a l'espera de resultats oficials, la gent s'ha gastat els seus eurets per anar al cinema en massa i amb vocació de gaudir al màxim d'això, precisament de una festa, que ho és en gran i a l'espera de la seva repetició, com cada any a l´estiu.

El becari, aquest becari de 70 anys del film, és un portent res moralitzant. És realista, savi, experimentat, mesurat, precís, divertit i exemplar. Més enllà d'una pel·lícula senzilla, hauria convidar-nos a la reflexió i a actuar en certes ocasions i actuacions del dia a dia de la vida, que no és sens dubte simple, però té solucions definides per a cada ocasió. De Niro, ens guia.Bravo ¡. Aprovat en cinema, Excel·lent en lliçó de vida.

El becario
USA 2.015
121 m.
7/10