Una decisión peligrosa

Resulten com sempre curiós i incomprensible excepte per les òbvies raons de comercialitat, els canvis de títols de l'anglès a l'espanyol que realitzen les distribuïdores cinematogràfiques.

El títol anglès d'aquest film Good People, és a dir gent bona o bona gent, ha estat substituit per un altre amb molt més ganxo comercial, i fins i tot més ajustat al que ha passat a la cinta denominat com, Una decisió perillosa.

Vagi per davant, que aquesta pel·lícula que es pot veure dins dels contorns més propers únicament a Sitges, va passar en l'instant de la seva estrena fa un parell o tres de mesos, totalment desapercebuda, i sense ser òbviament cap peça de referència, no deixa de entretenir i veure´s de bon grat, malgrat que la parella protagonista realment dóna gairebé encefalograma pla, i realment transiten amb anades i vingudes en pantalla més que exercir d'autèntics actors, quan realment l'exercici fílmic hagués donat per a molt més quant a tensió i intensitat .

Al costat positiu, un thriller que malgrat que res innova, es deixa veure. Està bé entrellaçat, progressa gradual però adequadament, i està ben resolt en una autèntic rush final bastant a l'estil d'alguns films que es presenten al festival de cinema de Sitges cada any.

Dins tanmateix del positiu, com sempre, la gran actuació d'aquest actoràs anomenat Tom Wilkinson un actor com pocs que gairebé mai falla amb la seva personalitat i segell personal a qualsevol projecte.

La lluita entre màfies i aquesta "bona gent" que constitueix la parella protagonista i el policia que els ajuda, Wilkinson, per un substanciós botí producte d'un robatori, centren aquests noranta minuts d'un film que entreté i no defrauda. Ofereix el que de l's'espera i concentra els seu metratge en un desenllaç no per previsible o convencional, bén mil·limetrat i ben executat. Res falta ni res sobra, excepte la carrincloneria d'una parella protagonista atractius, però amb poca química i substancialitat.

Una pel·lícula en definitiva, per veure, degustar i oblidar-se a l'instant, però una bona manera o exemple també per demostrar, que en noranta minuts es poden explicar moltes coses i bé, quan tens les idees clares, saps el que vols i com has concloure malgrat que el dibuix d´algúns personatges sigui quasi grotesc per superficial.

USA 2.014
90 m.
6/10