De pedra picada

Segurament l’arribada de Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat ha estat un sorpresa. En el darrer moment, gairebé en temps de descompte per evitar unes noves eleccions, el nom de Puigdemont emergeix davant la retirada (pas la costat) del President Mas i esdevé el nou i 130è President de la Generalitat de Catalunya amb els vots de Junts pel sí i La CUP (part).

Fins llavors tampoc era un desconegut, Alcalde de Girona, President de l’Ami; diputat al Parlament. Per tant portava ja una trajectòria política notable, això sí, vinculada al món local. Ha fet un salt i un gran salt a la política nacional.

I és aquest fet és el que genera una expectativa i la necessitat de conèixer qui és Carles Puigdemont. Han sortit diversos llibres però per nosaltres el més apreciat és del de Josep Maria Fores perquè com s’anuncia en el mateix llibre: Josep M. Flores, amic personal i company de feina de Puigdemont a El Punt, articula un retrat proper i familiar, polític, professional i intel·lectual del president de la Generalitat, amb nombroses anècdotes i detalls inèdits proporcionats per testimonis de primera mà.”

I així és. El Josep Maria Flores basteix des de l’estima i amb un estil àgil i molt llegible un recorregut humà, vital, professional i polític del President que ens ajuda a conèixer qui és Carles Puigdemont, d’on ve, quins valors té com a divisa, què pensa, què vol i com és personalment fora del marc de la política.

Josep Maria Flores ha treballat com a periodista en diversos mitjans, ha estat sotsdirector del diari El Punt/Avui. És periodista de vocació i professió amb prop de trenta anys d'experiència en mitjans escrits i audiovisuals. Col·laborador d'Els matins de TV3, Catalunya Ràdio i RAC1, ha treballat durant més de vint anys al diari El Punt, on ha ocupat diferents responsabilitats a les edicions del Maresme, el Penedès i Barcelona. Coguionista del documental El gran silenci. Horta de Sant Joan, actualment continua vinculat professionalment al Grup El Punt Avui i codirigeix l'agència de comunicació “Tæmpus”.Va ser durant tres anys el director de l’edició penedesenca del Punt Diari.

Passarà la petita història de Vilanova, si és vol, però història, del periodisme vilanoví en haver estat el primer director d’un diari desprès de la Guerra Civil a Vilanova amb l’Hora del Garraf, que desprès seria el Punt Penedès.

Periodista de trinxera ha seguit les noticies més importants dels darrers anys, incisiu, atrevit, descarat, i ho dic amb el sentit positiu del termes, en el sentit de no acceptar consignes ni acceptar pressions espúries. És d’aquells  periodista que fixa la noticia i en busca tots els matisos, totes les arestes, les causes i les conseqüències que pugui tenir. No eludeix ni el debat ni la polèmica si cal. Sempre però des de l’honestedat i amb tossuderia per esclarir els fets que treballa.

Va participar durant un parell de temporades al magazine el Matí amb Josep Cuní, presentava una secció de successos o de l’actualitat policial i la vessant social de la seva actuació, tema que sempre li ha interessat. Avui allunyat del periodisme d’acció encara, Però, manté aquestes virtuts i el llibre sobre el President Puigdemont n’és una mostra evident.

És un llibre agosarat perquè porta a llum aspectes desconeguts del President, aspectes que tenen sentit sobretot perquè configuren la personalitat política de Puigdemont.

Sabem que el President és independentista des de sempre, -no és un nou vingut a les idees sobiranistes- ell no ha variat la posició com va fer Mas. Sabem de la seva vinculació íntima i vital amb el periodisme i com la seva capacitat per escriure i llegir l’ha portat a esdevenir, segurament amb el poc temps que porta un president desacomplexat en l’actitud, la resposta i en el cos a cos parlamentari i la majoria de les vegades sortint-ne reforçat. Hi ha un pòsit intel·lectual que emergeix en els moments claus.

El llibre escrit com un reportatge llarg és llegeix amb facilitat i gust, es van combinant aspectes de la política actual o del temps passat però en el centre d’aquets fets hi situa l’actual President del que anem coneixent la seva trajectòria però s’allunya d’una biografia clàssica i ens ofereix un llibre amable, cordial, documentat que destil·la l’estima per la persona i l‘admiració pel professional i pel polític. Flores en la seva narració realça les virtuts i justifica allò que podrien ser defectes –que també  té-   del President però no els amaga, els tracta amb absoluta  normalitat com  faria amb qualsevol altre personatge. 

El llibre té vint-i-un capítols on es van repassant els fets més importants de la seva trajectòria política, el seu transcórrer per la vida i els moments que són cabdals de la seva biografia. Com passa de periodista a l’Alcaldia de Girona batent el “nadalisme” imperant. Com passa de ser un solter d’or a enamorar-se perdudament, com no para d’inventar coses, com exerceix la professió de periodista i quines són algunes de les seves dèries o manies. És un llibre molt treballat amb la recerca de documentació i testimonis personals, aspectes aquests que li donen una alta credibilitat i un to de proximitat que el fa més interessant.  

Cada capítol comença amb una cita de textos del Puigdemont ja sigui del seu blog, de les ses intervencions públiques o bé de declaracions de premsa, aquest text serveix a l’autor per reflexionar o explicar alguns dels moments de la vida o la feina de Puigdemont. L’autor s’implica directament en la història, fa una feina de camp formidable, busca i es capbussa en la vida del Puigdemont, parla amb persones de l’entorn més directe, amb la família del President o persones que han tingut relació d’amistat, de treball, de militància política amb Puigdemont, o el mateix autor hi posa cullerada de l’experiència de treballar amb ell o de conèixer aspectes directes de la seva vida i miracles. Recrea la història i la trajectòria familiar, humana, professional i política del President. Tot plegat fa que aquets retrat íntim que ens acosti de manera molt positiva a la persona i a la personalitat de Carles Puigdemont.

En el capítol del llibre “L’altre” Puigdemont: El Pacte de la Luz de Gas” hi ha unes paraules de Queco Novell, l’actor que el representa al programa Polònia que diu: “El Personatge de Puigdemont encara està en procés de creació cada programa evoluciona una mica.....”

També el President Puigdemont està en procés de creació, porta un bagatge polític i personal important però com a President encara li queda molt per fer i dir, això ja es podrà valorar d’aquí uns anys. Mentre però en Josep Maria Flores amb el seu De Pedra Picada ens ha acostat formidablement a la persona d’un gironí que sembla, que sense voler-ho, sense que fos la seva ambició possiblement, però tampoc per casualitat donada la seva trajectòria, ha assumit la màxima representació de la Catalunya encara Autònoma. Serà el proper President de la República Catalana?.  El temps ho dirà i ben segur que el mateix Josep Maria Flores ens ho explicarà.

Llegir aquest  llibre escrit amb voluntat de fer-nos conèixer i reconèixer i també escrit amb respecte i estima ens dóna una visió humana, cordial, íntima del nou President.