El hijo de Saúl

Hi ha un determinat nombre de pel·lícules que un suposa han de ser bones, per que gaudeixen del favor de la crítica agradin més o menys al públic.

De vegades es fa difícil entendre aquestes apreciacions tan reeixides.

El fill de Saul és una pel·lícula que no només gaudeix del beneplàcit d'escriptors cinematogràfics, sinó que va obtenir l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Gran Premi del Jurat a Cannes................

Sens dubte i més enllà de la temàtica del film, una pel·lícula sobre l'holocaust nazi, una més, hongaresa aquesta vegada, es tracta d'un pur exercici d'estil, un plantejament tan original com repetitiu al llarg del metratge, i per tant no exempt d'un cert esgotament.

La càmera segueix, càmara a l'espatlla, al llarg gairebé de cent vint minuts al protagonista deambulant pels horrors ja imaginats de la crueltat nazi, i concretament, per un crematori d'un camp d'extermini. Em val la pel·lícula com descripció en el més profund d'un rostre i les seves diferents expressions, del sofriment, de la barbàrie, de tots uns postulats ignominiosos que mai més han de tornar. Però per a mi el cinema és reflexió, n'hi ha, imaginació, n'hi ha, estil, n'hi ha, però al seu torn entreteniment i progressió en la narració, que no existeixen.

I sens dubte una història que no cal sigui original, però si ben explicada, que flaqueja. Però el que s'inicia de manera original, acaba en un estancament en la progressió, i el que en definitiva resulta una fogonada d'estructura, acaba sent un recés de quietud exasperant, on tot resulta ser més del mateix, i un es pregunta per d'utilitzar tants minuts en alguna cosa que en la pràctica es pot fins i tot dramatitzar més però simplificant en còpies successives d'imatges que sempre són la mateixa.

No em plantejo si aquesta és una bona pel·lícula o per contra no ho és. És una pel·lícula molt personal, rodada per un deixeble del mestre hongarès Bela Tarr, amb una manera de filmar sinó única si innovadora, imaginativa i peculiar.Pero clar, sempre en la seva justa mesura o dimensió.

A més a més els últims quinze minuts, quan tots estem disposats a albirar la llum a ple dia i amb tot l'horitzó, sorgeix la sorpresa. Una sorpresa amb un final no ja amarg, sinó alguna cosa incomprensible i per descomptat de tot punt ineficaç i pla. Em pregunto si serà buscat i no m'hauré adonat enmig de la meva ignorància, o és que en realitat la falta d'idees o l'esgotament de les mateixes va inundar al director al final de tot l'entramat.

Tampoc la vaig veure de nit, ni prèvia ingesta d'alguna substància rara. És a dir, la meva ment es trobava tan lliure com verge.

Tant centralisme en una persona única donin la imatge, i tanta difuminació de l'entorn, van acabar per cansar-me.

Però bé com això no deixa de ser tot molt opinable, potser si dubte és veure-la.

Jo sincerament no l'hagués premiat encara que li reconec un cert mèrit en l'estil, de cap manera en el tractament i desenvolupament de la temàtica.

HUNGRIA 2.015
107 m.
6/10