La víspera de casi todo

L’autor és un reconegut escriptor de novel·la negra que ha tingut un notable èxit a França, ara amb el guardó del premi Planeta ben segur que refermarà encara més la seva presència en les llistes de llibre més venuts.

Ens planteja una novel·la en que els protagonistes són persones torturades pels records que no ha pogut assumir els pes d’uns fets que els van marcar per sempre. Persones que intenten reinventar-se però que el llast del passat pesa encara molts i retorna permanentment.

Viuen com si estesin guanyant temps en el devenir dels fets i dels aconteixements i en alerta sempre per evitar caure en l’espiral de les circumstàncies. La recerca del punt equidistant entre les que un ha estat en el passat i el que voldria ser en el futur. Uns personatge que malden per seguir endavant i deixar el passat, passat però que pot retronar en qualsevol moments i condicionar el futur.

Víctor del Árbol és nascut a Barcelona en 1968, va ser funcionari de la Generalitat des de 1992 fins a 2012 com a membre del cos dels Mossos d’Esquadra.

Va cursar estudis en Història en la Universitat de Barcelona, sense concloure'ls, va col·laborar dos anys com a locutor i col·laborador al programa radiofònic de realitat social «Catalunya, sense barreres» a l’emissora Ràdio Estel. Com a escriptor va ser finalista del Premi Fernando Lara en 2008 amb L'abisme dels somnis (no publicada) i va guanyar el Premi Tiflos de Novel·la en 2006 amb El pes dels morts.

En 2011 va publicar La tristesa del samurai que ha estat un èxit nacional i internacional. Traduïda a una desena d'idiomes i best seller a França, compta amb el reconeixement de la crítica i de nombrosos premis. Entre ells, Li Prix du polar, Européen 2012 a la millor novel·la negra europea que atorga la prestigiosa publicació francesa Le  Point. Ha guanyat també molts premis del gènere.

Al gener de 2013 publica la seva novel·la "Respirar per la Ferida" finalista a la millor novel·la estrangera en el festival de cinema Negre de Beaune. El maig de 2014 publica la seva "Un milió de gotes" al 2015 és publicada en idioma francès per l'editorial Actes Sud. Un Milió de Gotes és triada millor novel·la escrita en espanyol del 2014 per l'associació de bloguers a Espanya. Ha estat el guanyador del Premi Nadal amb la novel·la 2016 amb La Víspera de casi todo

El protagonista Germinal Ibarra és un policia que ha entrat en una fase aguda de desencant. Fa anys que va resoldre amb mètodes poc ortodoxes, que van causar la mort del culpable, un segrest i assassinat d’una nena, l’Amanda. Ara el persegueixen els rumors dels fets i també la seva pròpia consciència.

Va voler allunyar-se de l’escenari dels fets i es trasllada a la Corunya per deixar lluny els fets de la resolució de la mort de l’Amanda. Heroi per uns, policia sense escrúpols per altres. Germinal viu ara més tranquil a una comissaria de províncies a La Corunya amb la seva dona Carmela i el seu fill Samuel malat i sense esperança de curació.

El presumpte anonimat en que creia estar el policia queda trencat quan rep una trucada des de l’hospital on li diuen que hi ha una dona greu després d’haver estat apallissada i que només vol parlar amb ell. Hi acudeix i es retroba amb la Paola, la mare de la nena assassinada uns anys enrere. Tot sembla tronar a començar.

Paola fugint de la seva relació amb un marit que sembla a qui ja no estima i de les responsabilitats dels negocis familiars ha estat a casa de la Dolores una dona que viu de fa temps en un petit poble de la Costa da Morte i també porta al darrer la tragèdia de la desaparició de la seva filla, la Martina, presumptament segrestada pel seu pare. Dolores es mostra afable amb Paola ja que hi reconeix a algú que vol oblidar. Entren en joc el vell Mauricio i el seu net Daniel que entaula una relació afectiva amb la Paola que va derivant cap a el descobriment del veritable Daniel. Mentre el seu avi Mauricio també té una història tràgica del passat que cal tancar-la i per fer-ho recorda la seva arribada a Europa, la seva dona i el seu millor amic i també la situació que va viure a l’Argentina durant la dictadura militar i la guerra de les Malvines.

Les històries s’entrecreuen i el comissari Ibarra ha de fer mans i mànigues per lligar cap i resoldre els fets –que no sempre són el que aparentment podria semblar- que es van superposant i donant girs espectaculars.

Cada història ve del passat però sembla que es torni a fer present i genera de nou processos de violència i de reviure altre cop la situació d’angoixa en que els protagonistes estan immersos. Els protagonistes constaten que no poden escapar de la presó dels records que s’han tornat a fer tràgicament reals.

La novel·la combina aspectes de thriller, però no de clàssica novel·la negra sinó d’una novel·la de records que ancoren els personatges en el passat i la seva lluita per oblidar per poder seguir endavant.

Els protagonistes tenen molta força narrativa malgrat ser personatges fuetejats per els circumstàncies i el dolor de la pèrdua irreparable. Les tempestes de la Costa da Morte com elements per barrejar-se en les tempestes personals que viuen els personatges.

Magnífica novel·la sobre el passat i els records i la lluita per sortir endavant malgrat el pes d’aquest  passat.

La Víspera de casi todo
Víctor del Árbol
Premi Nadal 2016
Colección Áncora y Delfín 1360
Editorial Destino
Barcelona 2016