Alopècia: la qualitat i les qualitats dels cabells

Els cabells, la fortalesa dels quals està lligada a la genètica i la qualitat de vida que permet el tipus de societat, estan sotmesos a unes fases cícliques depenent de l'edat o la naturalesa de cada individu. Existeixen diferents menes d'alopècies, però com que nosaltres les valorem a partir de la cosmètica aplicada als salons de perruqueria, es redueixen a dues de bàsiques:

• Alopècia androgenètica
• Alopècia difusa

Tot i que es poden manifestar indistintament, la primera és majoritàriament masculina i la segona, femenina. En aquest article posarem èmfasi en el patró femení d'alopècia difusa. En la dona, l'alopècia difusa es pot manifestar de tres maneres:

La primera i més coneguda és la pèrdua de cabells a la zona superior del cap. La segona −no tan notòria– afecta els dos hemisferis de la zona temporal. I finalment hi ha la tercera, que afecta la part del clatell, i que s'anomena “lambda”. La primera és difícil de valorar en la seva fase inicial. En una gran majoria de casos el començament és semblant a una clenxa ben feta, però més ampla del que seria apropiat. Un principi d'alopècia a partir de tenir la pell afectada d'aquesta manera, és el que anomeno “alopècia per diaclàsia”, que si no es tracta adientment a temps derivarà, en molts casos, en alopècia difusa.

Una vegada diagnosticat en quin grau estan afectats la pell i els cabells, apliquem un tractament personalitzat. Prèviament, però, el professional haurà estudiat com tallar, organitzar i orientar els cabells per a estabilitzar la pell i aportar més qualitat capil·lar. Com a bàsic a tenir en compte –a pesar que no s'hi doni importància o no s'hi presti atenció–, cal dir que en tots els tractaments de l'alopècia, el 50% de l'efectivitat passa pel fet que el professional interpreti el gust del client sobre què entén aquest per anar pentinat. És aleshores quan procedim a millorar la pell i l'estructura dels cabells (tractament personalitzat a què fèiem al·lusió), els quals sempre són una conseqüència de l'estat de la pell.

Símptomes que permeten detectar un principi d'alopècia difusa:

• Pell adolorida
• Cabells amb puntes excessivament obertes que no es corresponen amb la llargada
• Pèrdua capil·lar per defoliació (no sempre detectable, amb gairebé absència de caiguda física dels cabells).

Les causes de l'alopècia són variades. Tanmateix, el que la literatura del “pànic capil·lar” promou habitualment, en perruqueria no sol ser valorable. En un 90% les causes obeeixen a raons genètiques, perquè ja naixem amb els “números donats”. Més endavant, en el decurs de la vida, la pèrdua de cabells es manifesta de moltes maneres. En triar la solució que satisfaci les necessitats estètiques de cadascú, la cosmètica capil·lar ofereix un ventall prou ampli, perquè d'entrada en perruqueria no s'hauria mai de parlar de “cabells malalts”. En canvi, el que sí que pertoca és que a l'hora de plantejar un pentinat, un canvi d'estil o una nova tendència, el professional s'adoni que els cabells no es corresponen amb les expectatives de la persona que els porta. És a partir d'aquest plantejament que oferim les solucions més adients al “problema”, que bàsicament es redueix al fet de “saber-se veure”, és a dir, veure's d'acord amb la tendència natural de tot ésser humà vers l'afany de singularització.

El resultat és que sense renunciar a l'última tendència de moda a través d'un tractament adient a la qualitat i quantitat dels cabells, i afegint-hi un color o el tallat més radical, aquell “problema” que semblava o havia esdevingut crònic (l'alopècia) queda en segon pla. Ara, el nou estil de pentinat reflecteix una tan nova com positiva realitat: trobar-se a gust amb si mateix, amb la pròpia imatge!
        
Així doncs, no es tracta de tenir més quantitat o menys de cabells, sinó de saber què fer amb els que tenim i quin pentinat pot ser el que millor s'adapti al tarannà de cadascú. Ser conscients d'això facilitarà veure'ns bé i, per suposat, la pròpia personalitat en sortirà reforçada.

Xavier Pla Lluch
Perruquer psicoesteta
Assessor de la imatge humana