-
La nit americana
-
Eduard Calabria
- Vilanova i la Geltrú
- 24-07-2016 20:57
Fotograma de la pel·lícula "Un amor de verano". Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Em sembla summament necessari i interessant, que en l'actual societat proliferin a dia d'avui pel·lícules com aquesta i òbviament no per tractar la problemàtica des de la seva vessant més sombria o sòrdida, sinó per intentar definitivament que les relacions homosexuals o transsexuals, qüestions que a dia d'avui segueixen acusant atacs furibunds de sectors molt conservadors fonamentalment formacions polítiques o una església que segueix ancorada en les catacumbes romanes, tractant a persones no heterosexuals com empestats, com al seu dia i encara per desgràcia en certa mesura avui, ho són persones de raça negra o d'ètnia gitana.
Que cadascú gaudeixi en plena mesura la seva sexualitat com vulgui i on vulgui sense intentar trampoco fer proclama enfront d'altres, peró si defensan la seva plena legitmidad i igualtat enfront d'altres opcions sexuals.
Em va fascinar en el seu dia la multipremiada La vida d'Adele, una gran pel·lícula, i la present, Un amor d'estiu sense aquest nivell, és no obstant això també, una cinta molt respectable. Narra la vida d'una noia francesa, de camp, innocent, treballadora, submisa i sacrificada plena de la calma bucòlica i lesbiana, que un dia emigra a París dels anys 70 per intentar buscar altres motivacions i experiències i troba l'amor en braços de una noia heterosexual amb parella i sense fills, urbanita i amb iniciativa que en un mar de pocs dubtes decideix substituir en el seu cor al marit, per la protagonista campestre.
La pel·lícula amb excel·lent fotografia i composició paisatgista (títol original La bona temporada) ens puntua en certa mesura aquella França reivindicativa i feminista dels 70 on certs valors irreductibles van finir per diverses i variades protestes i on se'ns nomenen cognoms tan il·lustres i coneguts com els de Pompidou i Giscard d'Estaing que actualment segueix amb vida als seus 90 anys.
Existeixen en certa manera dues pel·lícules en una.La primera llaurada a foc lent i una pel ralentitzada sense excessius girs ni incidències d'una hora de durada que abasta la vida de la protagonista campestre des dels seus trasbalsos de tota mena al camp ,a la seva marxa a la ciutat i inicis dels primers passos amorosos amb la seva partenaire, per posteriorment la segona ,afermar el seu amor profund i tornar les dues a viure durant una temporada al camp (a la casa nativa de la primera) amb desenllaç i tancament final, aquesta segona de 45 minuts de durada.
Una seguna part forta, estructurada i amb intensitat emocional en pantalla i en l'espectador. El film va de menys a més, i acaba d'una forma relativament lògica amb fermall final molt conseqüent i correcte.Una peça liberal i llibertària molt d'agrair que contraposa camp a ciutat i que en mans de la mare de la protagonista campestre ens esgrimeix el rebuig d'aquesta sexualitat encara suposadament pecaminosa com són les relacions homosexuals.
En contra seu, la "primera part" una mica en alguns instants irregular o de ritme anodí, i una falta d'intensitat sexual en els moments claus amorosos els quals exemplificava magistral La vida d'Adele.
Però en conjunt, una exercici d'estil d'una cineasta compromesa Catherine Corsini en aquest tipus de dialèctiques que curiosament va dirigir al "nostre" Sergi López amb Kristin Scott Thomas a Partir al 2009.
Una qüestió diferent però ja per a una altra pel·lícula sense dubte, seria la transició de com transgredir un amor heterosexual per un homosexual sense reposar en la bisexualitat, però per alguna cosa l'amor és espurna, és instint, és foc intern i és visceralitat recóndita. Es aflorar una infinitat de passions algunes d'elles presumptament esmorteïdes que algun dia ressusciten en mans d´un botó que algú ens prem en un moment donat.
L'amor segueix sent sord, cec i mut....i que duri.
Anem Tots cap al cinema i entrem a la projecció. S'ho val.
FRANÇA 2015
105 m.
7/10
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!