Coma-ruga Duty free

Ara que Coma-ruga ha tingut la gosadia de demanar la segregació del Vendrell juntament amb el municipi de Sant Vicenç de Calders i el Francàs al qual pertanyia fins gairebé la meitat del segle XX és hora de trobar solucions als nostres problemes quotidians.

Aquest estiu ha estat força tranquil a les nostres platges. Si tu començaves a caminar des de la plaça Germans Trillas en direcció Sant Salvador podries veure les diferents propostes comercials que t’oferia el Passeig Marítim.

Primer de tot les botigues de bijuteria i objectes de platja, després els restaurants, bars i pizzeries. Tot seguit era el torn de les paradetes dels venedors africans de davant de la tanca de l’Alberg Santa Maria del Mar. Tot seguit apareixien els de pell blanca per tornar al cap de no res i tot just a l’alçada de l’Europe amb el top manta.

Evidentment hi ha havia uns pocs agents de policia per si de cas algú trencava aquest pacte no escrit entre cavallers. Era la millor manera en què tothom podria treure el seu partit on tothom hi tenia la seva cabuda. En cas que el top manta tingues més venedors a les nostres contrades s’anaven allargant en direcció Sant Salvador.

Aquesta distribució ha portat oficialment un parell o tres d’ensurts entre top manta i venedors que paguen. La cosa està clara mentre uns han de pagar unes taxes per ocupar espai públic els altres tot i que no sempre saben si tindran el negoci trànquil del tot ho fan sense abonar un cèntim a les arques municipals.

S’han fet campanyes perquè la gent no compri a aquests venedors, però la veritat és que hi ha un públic que té una certa tirada i els va seguint i de tant en tant cau alguna cosa. Evidentment ja saben que el que compren en el millor dels casos és falsificat, però en una societat com la nostra on la imatge compta molt encara que sigui fora de la legalitat.

Aquí tenim un greu problema que fa anys que arrosseguem amb més o menys ensurt. Hi havia un alcalde que va agafar la plaça de la Lluna de davant de l’hotel Europe i la va destinar a la venda del Top Manta. Evidentment els legalistes es varen queixar un altre cop davant d’aquesta mesura desigualitària i hem estant jugant al gat i al ratolí uns quants anys. A vegades hi hagut una mena d’entesa i a vegades doncs la policia es dedicava a tocar la moral amb menys sort que altra cosa.

El Vendrell té policia, però evidentment totalment insuficient encara que s’hi apuntin quatre Mossos amb moto per controlar durant tot l’any aquest fenomen que cada dia afecta més espais públics de casa nostra.

Llavors per no generar discriminacions entre venedors i per no crear més tensions que les bàsiques entre els qui paguen i els que no. Com és molt difícil obligar a aquests xicots a pagar qualsevol tribut llavors toca cedir gratuïtament la zona de les paradetes del davant de l’Alberg Santa Maria del Mar de Coma-ruga d’una forma desinteressada o encara que sigui amb una taxa simbòlica per evitar aquestes situacions violentes que es produeixen de tant en tant entre les parts implicades.

Ni el govern local, ni els Mossos ara mateix tenen poder i capacitat per fer fora a aquest més de mig centenar de venedors que ens venen a visitar durant quasi diàriament al llarg de tot l’any amb més o menys intensitat. 

En aquests casos la legalitat no es pot aplicar per una clara manca d’efectius policials i una normativa que guarda pel govern central la potestat de la zona de la sorra. Per tant podem jugar una mica a gat i gos i posar quatre denúncies, requisar quatre bosses de material il·legal i poca cosa més, però només de cara a la galeria. La situació no la podem resoldre ni de bon tros. Encara que els posem a la presó ben aviat sortiran perquè el seu delicte no té més transcendència de moment. Alliberem de les taxes als pobres màrtirs de davant de l’Alberg Santa Maria del Mar que sempre els toca pagar i tots en harmonia. També algun detall per les guinguetes que estan al peu del canó.

Davant d’aquesta impotència manifesta i la manca de col·laboració de les parts que si que tenen poder real sobre aquesta situació, potser val més que agafem el brau per les banyes i anunciem Coma-ruga com una zona de Duty Free i que ens vinguin força a veure per comprar bijuteria, bosses, cinturons, tovallons que no es taquen, imitacions de tot tipus, Atès que no hi podem fer res més donem solucions als nostres comerciants i evitem tensions innecessàries per responsabilitats alienes. Tots en pau i evidentment tots podrien baixar preus i estarien més igualats que no pas ara.