Ben-Hur

Tal com ja va succeir amb Tarzan, no entenc i més tractan-se d’empreses de cinema capacitades i competents com es poden fer noves versions de clàssics del cinema que a la vegada en el cas de Ben-Hur són obres mestres del cinema, perquè la comparativa amb el referent és inevitable i està clar si surt perden. Això i la poca qualitat d'aquesta entrega, és el que ha motivat de moment la pèrdua de vuitanta milions d'euros d'aquesta producció americana on la Metro Golwin Mayer hi ha posat el 80% i la resta l'ha posat la Paramount.

No hi massa a dir d'aquest film. La historia és coneguda, les interpretacions entre el to de seriositat però de poca credibilitat. La continua presència del Ben-Hur per tots conegut massa present, i l’estètica del film movent-se entre l'espectacle costi el que costi i el vídeo-clip. Moltes escenes per ordinador i un Morgan Freeman sempre gran actor que a més aquí l'han vestit amb una perruca mig hippie mig bruixot. Realment tot un desgavell.

La famosa escena de les quadrigues que a la versió de l'any 59 era realment impressionant, aquí no ho és menys si bé sembla una carrera televisiva de Fórmula 1 on tot el muntatge és pur espectacle però certament artificiós poc reixit. El sentit de l'aventura en aquesta historia entre germans hi és però resulta molt insatisfactòria. Si Ben-Hur, el magistral i acurat no existís, sense dubte aquesta pel·lícula no es veuria tan deficitària i amb tantes limitacions, malgrat les seves mancances.

En qualsevol cas, Ben-Hur, el bo, és tan gran i majestuós que cap engendre com el present el pot menystenir. I també és preocupant que al cinema americà, amb tants diners hi hagin tants refregits d'altres films i tanta manca d'idees. Veurem en què queda tot, però si per evitar tots aquests nyaps és necessari la fallida d'aquestes multinacionals del cinema, benvingudes siguin.

USA 2.016
124 m.
4/10