Ouija, el origen del mal

Certament estava disposat a veure aquesta pel·lícula sense excessives expectatives. Concretament la preqüela de la Ouija, i com que aquesta darrera era molt fallida, la veritat es que la meva idea de veure un altre bunyol predominava, però com que era un film de terror, també és veritat que no volia deixar passar l´oportunitat. De fet, totes les pel·lícules de terror que s’estrenen les veig. Sóc un gran aficionat.

I gratament em vaig endur una sorpresa agradable, no pas perquè es tracti de cap gran pel·lícula però supera amb escreix l’anterior.

Ouija, el origen del mal, entreté, i tot i que la seva principal xacra com el 90% de les cintes del gènere, es que camina per senders excessivament trillats i previsibles, veu de fons diverses inclús de les extraordinàries Expediente Warren, no és un exercici a la recerca d’ensurts gratuïts ni d’efectismes tramposos, sinó que resulta un producte que dosifica bons i tensos moments de recopilació.

D’una banda el joc de la ouija que dona nom a la pel·lícula, una cinta d’esperits fantasmals primer imaginaris, després reals, un film de poders ocultistes, per acabar pura i durament en un rush final de possessions esgarrifoses i mortíferes, tot en el sí d’una família de mare vídua i dues filles, una d’elles centra la pel·lícula per que la trama gira al seu voltant, la filla petita, i d’un capellà d’una escola, que curiosament no traurà ni crucifixos ni farà cap exorcisme, lo qual no deixa de ser sorprenent en aquest tipus de films. Probablement se li pot retreure a aquest exercici previsible però no rutinari, que els darrers quinze minuts son d’un batibull on es volen explicar masses coses amb massa poc temps, i lògicament aquest farciment o guarniment a corra cuita resulta al cap i a la fi un pèl indigest i amb un final potser innecessari o incongruent pel seu innecessari punt d’arribada.

Però en aquesta hora i mitja (un pel més) que passem davant la pantalla en cap instant ens avorrirem, i com que el cinema es entreteniment i expectació, Ouija, el origen del mal ho aconsegueix. Pels cinèfils i especials amants del gènere no deixa de ser una cinta més sense cap additiu que doni més bon gust a aquest menjar perquè amb tant cinema vist, no és sinó una més de tantes que entretenen però que no es porten a cap paisatge ni paradís en el qual ja no hi hàgim estat abans.

USA 2016
98 m
6/10