Tú, tan lejos

Úna Fingal, ha publicat una nova novel·la, els prestatges de la seva llibreria ja deuen guardar una bona col·lecció de llibres de la seva autoria, confirmant que és una escriptora, vilanovina, que mai defalleix seguint el camí de la seva màxima il·lusió, l’escriptura.

Amb “Tú, tan lejos”, Úna ens aproxima novament a la novel·la negra, tot i que amb cert aire romàntic com les heroïnes de Jane Austen, amb el suficient dramatisme. Un home misteriós quasi encapçalant les primeres línies de l’argumentari, qui d’una manera o altre girarà durant el relat que transcorrerà  no pas al camp angles, sinó dins del Pirineu envoltat d’una atmosfera intrigant on  sobrevolarà al llarg de les pàgines del llibre una història amagada amb foscos lligams familiars, que poc a poc van deixant anar el fil d’una trama sens cap serrell a l’atzar, dura, implacable i impecable en les situacions descrites.

Voldria estendre’m en donar més detalls en torn en aquesta historia de misteri però aleshores deixaria de ser-ho, tot i que no puc estar-me d’explicar que tots els personatges revesteixen de la precisa solidesa que obliga i convida a llegir les pàgines quasi a corre-cuita per anar sabent més del fil conductor d’aquesta historia. Ara que més que mai les dones són quasi el buc insígnia de la literatura “noir”, Úna agafa amb valentia una cruïlla de camins de diferents personatges amb molt per dir i també callar, on la protagonista absoluta es  veu obligada a conviure, en ells, amb la valentia de les protagonistes romàntiques, tot i que la novel·lista potser no voldria aquest qualificatiu al llarg de les pàgines de “Tú, tan lejos”, he vist amor, passió i també molt de sofriment, elements ben dosificats per no perdre mai el nervi de l’eix central de la novel·la, una vida a la muntanya, amb grisos, negres i blancs, com correspon no només a la neu viscuda al Pirineu, sinó a la blancor d’ànima que vibra dins de la protagonista tot i els cops donats per la vida. Els convido a llegir el llibre, segur que els ha d’interessar.

“Tú, tan lejos”
Edita “Playa de Ákaba”