Joguines digitals d’avantguarda

Les xarxes socials en línia treuen fum. Però no com les tradicionals factories. Han esdevingut en irreversibles fenomens de massa de l’economia global. Ara bé, no passen de mer divertiment de comunicació pública. A diferència dels mitjans de comunicació convencionals, qualsevol pot actuar i interactuar amb els altres, amb la informació que li sembla, d’acord amb unes regles del joc esclar. Qui pot dir que no tenen la seva gràcia i capacitat de seducció?

Però, el contingut de “Facebook” és real? Mai acabes de saber-ho. La realitat o la veritat tampoc és una qüestió primordial en entorns virtuals socials. L’evidència de “Facebook” i les altres xarxes socials és la seva virtualitat. No es pot anar més enllà d’una espècie de versemblança.

La fascinació per la xarxa social és l’enorme poder d’expressió que ofereix als usuaris. Tothom pot ser protagonista. Heus aquí el seu potent magnetisme.

Quina importància té “Facebook”, “Twitter”, “YouTube” “LinkedIn” i totes les altres a les nostres vides? cadascú li pot donar la importància que li doni la gana. La resposta es troba en cadascun de nosaltres amb tota llibertat.

Dit això, les xarxes digitals mai seran mitjans d’informació i comunicació creïbles, tot i la seva enorme capacitat de comunicació pública. L’experiència demostra que són de dubtosa credibilitat. No és massa recomanable prendre-se-les massa en serio. La raó ras i curt que no són serioses. El gaudi i la satisfacció que hi podem trobar s’ha de deslligar de la qualitat informativa. La serietat exigida i autoexigida en un mitjà d’informació i comunicació convencional de tradició, o d’un nou mitjà amb empenta i ganes de competir enfront els de llarga tradició, no existeix a les xarxes socials. Val a dir que les xarxes socials estan fetes per altres propòsits. La informació resta subordinada respecte als propòsit de les diverses xarxes i usuaris. 

En conseqüència, la tendència de substituir els mitjans d’informació i comunicació convencionals per “facebook”, “twitter” i d’altres xarxes amb finalitat informativa, empobreix el pensament crític de mala manera. “Facebook”  “Twitter” i altres xarxes difereixen dels mitjans d’informació i comunicació convencionals per la seva manca de rigor informatiu. I no passa res per ser joguina d’avantguarda intergeneracional. Simplement, les xarxes no tenen el mateix crèdit informatiu que els mitjans de comunicació tradicionals (comptant-hi diaris o publicacions que tractin actualitat o temes diversos de manera rigorosa en llocs web). Ni de bon tros.

Les xarxes socials són entorns lúdics i poc més. Imiten la realitat de manera excel·lent com a molt. Però no serveixen com a bons canals d’informació fidedigne.

En definitiva, les xarxes entretenen amb capacitat de passar una bona estona. Indistintament que siguin més o menys serioses. Són invents d’avantguarda impressionants. Tanmateix, no donen més de si; i ja és molt revolucionari el que es pot fer amb elles. Excepcionalment, i només en situacions extremes d’injustícia social o mancança vergonyosa de drets i llibertats, poden ser útils com a potents eines de denúncia social o crida pública com ja ho han estat en el recent passat. Això sí, molt de compte amb l’engany i la mentida –malgrat que no hi hagi mala fe- quan es fan usos de les xarxes per denunciar sense mitjans probatoris fefaents. Perquè la veritat sempre aflora –cada vegada més ràpid- per acabar desmuntant qualsevol impostura. 

A jugar!