'Hasta el último hombre'

Per explicar-nos la veritable història de Desmond Doss (1919-2006) tot un gran personatge que va participar a la batalla d'Okinawa al front japonès durant la Segona Guerra Mundial i que va ser condecorat pel Congrés dels Estats Units com el primer objector de consciència a participar en una gran guerra i declarar-se com a tal.

Doss va salvar en l'esmentada batalla a 75 soldats sense cap arma a les mans. Únicament com a metge militar malgrat mai va anar a l´escola .

Gibson filma aquesta gran epopeia amb una estructura clàssica molt precisa. Primer ens dóna a conèixer els personatges, després el seu enamorament amb la qual seria la seva esposa de per vida, la seva preparació al front militar on va ser jutjat i incomprès per la seva actitud negatòria de la guerra i d'agafar un fusell, i posteriorment la seva intervenció sense armes al front militar.

Boig, traïdor, insolidari, covard, entenimentat? que era realment Doss? Ningú en els entrenaments al front militar va saber entendre´l per que se´l  va considerar una càrrega, una nosa, una participació en una contesa militar absolutament errònia i demencial. Ningú va saber entendre que una guerra, una gran guerra no sols és guanya amb armes a les mans.

Andrew Garfield (La xarxa social) i la guapíssima actriu australiana Teresa Palmer (Mai apaguis la llum) bastant desconeguts fins ara, donen enorme potencial i credibilitat al matrimoni Doss, en una pel·lícula al millor estil estructural posem per exemple Clint Eastwood, on tots els secundaris estan de meravella, i on les escenes de guerra estan filmades com feia temps no es veia.

No hi han amuntegaments de persones en la filmació de la batalla, amb plena versemblança i amb tot el cru realisme del que Mel Gibson en altres anteriors films ja feia gala. Es nota molt que Gibson ha vist i ha pres nota de molts films de guerra anteriors. ha extret conclusions i ha polit molts defectes de pel·lícules similars.

Estem en presència d'un relat humà i humanitari de caràcter històric, educatiu i instructiu però on la violència està narrada amb absolut verisme i cruesa. I on a cada instant i això no és gens fàcil, podem seguir i discernir la batalla d'Okinawa com si estiguéssim participant en ella sense cap tipus de confusió com per desgràcia passa en no poques pel·lícules, narrant fins i tot traumes familiars antecedents de la gran batalla personalitzant en el protagonista, i en definitiva, on no sobra ni falta de res del necessari en una gran film.

Una pel·lícula com feia temps no vèiem i sens dubte un dels grans moments, un de les pel·lícules més importants de l’any. Una indiscutible obra mestre.

Absolutament imprescindible, pels amants al bon cinema, i a tots aquells que especialment pensin que ni amb les armes ni amb la violència res s'arregla. Tot el contrari. Es genera molta sense raó i molta més violència.

USA 2016
131 m.
9/10