Els tresors del Vendrell

El Vendrell com Albinyana i Santa Oliva i tots els pobles i racons del món té els seus tresors que poden ser materials, immaterials, històrics, populars, elitistes, sibarites i a gust del consumidor.

Un dels tresors del Vendrell és la seva ubicació. Molts pagarien per poder estar on està en una situació privilegiada que no ha  sabut treballar el suficient per treure el màxim profit. Aquest punt entre el mar i la muntanya, entre Tarragona, Barcelona i Lleida és clau per ser el punt de trobada de moltes coses, però fa massa anys que ens hem dedicat a fer el turisme fàcil i no hem anat més enllà. Ara ens trobem de la manera que tots sabeu.

Un dels punts claus de la vila són les seves festes populars. Jo en principi sempre hi posaria en primer lloc la Festa dels Barris perquè és la força popular d’un poble anònim que treu el màxim profit dels seus recursos per omplir durant una setmana la vila, de llum, color i festa popular per a petits i grans. En segona divisió és la festa major que amb l’Embarcada, Nens del Vendrell, Diables, Bèsties de foc li han donat un toc molt personal que és una de les nines de la nostra vila. Mentrestant també volem promocionar la nostra cultura a les platges, però si mires la cara que fa la gent quan passa pels seus nassos el Ball de gitanes ja veus que forma part d’una altra manera d’interpretar la nostra cultura. La Fira està a nivells freàtics i esperem que igual que Turismar algú li doni un toc que la faci trempar o poc a poc anirà morint d’inanició, encara que per l’afluència de gent sempre estarà ben viva, el menjar té un curiós poder d’atracció.

Un altre punt és la Fira d’Entitats del Vendrell que va ser la resposta popular al tancament de l’Entimostra i que s’ha sabut adaptar a la realitat d’unes associacions que són un munt i que cada una té les seves propostes. Jo sempre he cregut que hi ha massa microcosmos i seria necessari tenir-ne menys, però amb més poder dins la societat. Ara quan algú parteix peres amb el president de torn, munta la seva i s’emporta els amics i així anem creixent però no perquè hi hagi més gent sinó perquè hi ha més varietat i amb menys associats.

Evidentment no podem deixar de banda, la Vil·la Casals, l’Església del Vendrell amb el seu orgue miraculós, la casa Nadiua de Pau Casals i Cal Ximet de la família Guimerà que amb els germans Ramon i Vidales tenien entretingut amb mig Catalunya amb les seves obres i sainets. En aquelles èpoques la diversió no depenia d’un comandament a distància i la cosa era un xic més complicada. No podem oblidar el gran Benvingut Socias que el pobre home va ser un gran professional, però va haver d’estar a l’ombra de Casals i mai se li ha reconegut el seu mèrit i ha aparegut sempre en una segona línia.

Entre la joies de la corona tenim l’Escola de Música amb 30 d’existència i que ha servit perquè molts vilatans coneguin els secrets del llenguatge recollit al pentagrama. Alguns han tingut més sort que altres, però n’hi ha molts que toquen el piano, la guitarra o el violí a casa en silenci encara que només sigui amb motiu de les grans ocasions familiars. Una escola que ha servit de molt com els instituts del Vendrell que ha servit perquè molts joves es quedessin aquí i no haguessin d’anar a comarques veïnes a estudiar. Ara quasi cada poble té el seu propi Institut, però fa 40 anys les coses es veien d’una altra manera molt diferent a l’actual.

Un dels tresors del Vendrell és la seva biblioteca on es pot admirar la seva premsa des de finals del segle XIX on es pot donar un cop d’ull als nostres avantpassats a través dels seus lletra ferits i escriptors ocasionals. Moltes coses no han canviat tant en aquest segle que ens ha portat molta modernitat, però les nostres mentalitats costen força de canviar.

Els tresors del Vendrell és la gran varietat cultural que posseeix i que és un crisol de tres cultures ben diferents ubicades, a grans trets, en diferents espais de la societat vendrellenca, però estan allí i amb el pas del temps aniran movent-se perquè són coses que no es poden amagar. Per la gent de fora el més internacional són els peatges del Vendrell i l’estació de Sant Vicenç de Calders, dos topònims que coneix molta gent i que tenen molta història al seu darrere.