El segon maquillatge

Per començar, m'agradaria deixar clar que el fet de canviar de pentinat permet redefinir i restaurar la pròpia imatge. Dit això, tot seguit faré una sèrie de reflexions sobre el que com a professional considero “el segon maquillatge”.

Així com anar sempre amb el mateix estil de pentinat pot semblar-nos que encaixa bé amb el propi tarannà, practicar múltiples transformacions estilístiques no significa obligatòriament que siguem més agosarats.

Un pentinat per a cada tipologia de rostre? No, ni de bon tros. No hi ha pas formes de tallat concretes o especials segons el color dels cabells, ni pentinats més escaients per a cada oval facial. El que cal és cercar i encertar tant el tallat com la mida que decidim portar, sense deixar de banda ‒per suposat‒ la qualitat. Repensar sobre com millorar la nostra imatge a través del pentinat, a vegades passa tan sols per a fer-nos-hi uns tocs estratègicament dirigits. D'aquesta manera tan senzilla aconseguim dinamitzar el pentinat  sense renunciar al concepte estètic que tenim de nosaltres mateixos.

Com és el nostre rostre ideal? Tant en femení com en masculí, el rostre ideal el podem “fabricar” cada dia com a expressió de les nostres íntimes inquietuds, en què els cabells són un reflex d'aquest neguit positiu. Sempre tenim l'opció –el segon maquillatge– de “revestir-nos” amb un sentit estètic del pentinat que interpreti adientment la manera com ens voldríem veure. A grans trets, no són el mateix els conceptes d'imatge adolescent, de jove experimentat o de persona madura que duu inherent l'acció responsable. Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

A mesura que els anys, el coneixement o la saviesa ens reporten cert prestigi, en el més íntim del nostre ésser voldríem modificar el que la naturalesa ens aporta de menys i de més a través del pentinat. Bé..., no cal donar gaire importància als cànons morfològics sobre el que és ideal o el que és real: acceptem-nos i podrem orientar el pentinat a través de la comoditat. Per il·lustrar això, prenguem com a referència la definició del terme “maquillatge”: Tècnica que té per objecte modificar el modelatge de la cara per transformar-la i embellir-la. Tan sols canviant cara per cabell, la definició gairebé té el mateix sentit. Així, doncs, reorientar els cabells –el caos–, per convertir-lo en cosmos –ordenació del caos– adient als nostres gustos, crea un entorn de comoditat que ens embelleix.

En definitiva, el cabell i/o pentinat ideal és aquell que una vegada ens l'hàgim –o ens l'hagin– fet, encaixi en la nostra fesomia talment com un maquillatge, o “segon maquillatge”, de tal manera que ni la pinta aparentment hauríem fet servir de tan natural que quedaria. Quan s'aconsegueix l'equilibri entre el que ens agrada i el que les mans professionals saben interpretar, tenir de menys o de més resta en segon pla. El resultat és la comoditat, l'acceptació que el gustos evolucionen i saber destriar el que ja no cal del que és interessant... Com dèiem: Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

Xavier Pla Lluch
Perruquer psicoesteta