Frantz (d'Ozón)

Ha acabat la primera guerra mundial i les ferides entre els contendents segueixen molt obertes a causa de la confrontació que va causar milions de morts. Una família ha quedat trencada a Alemanya per la mort del fill, l'espòs, un ciutadà alemany. Un bon dia quan la seva vídua el porta flors al cementiri, s'observa que un desconegut fa el mateix simultàniament. De qui es tracta?.

La pel·lícula rodada en un rigorós i exquisit blanc i negre, una fotografia extraordinària apuntada amb certes tonalitats de color en moments escassos però molt ben escollits i significatius, és un impressionant relat, magníficament interpretat, sobre l'odi, el ressentiment, la crueltat i la sense raó pel qual es lluita en una guerra i la necessitat d'estroncar profundes heridas.

La pel·lícula és art, pur art. Molt, moltíssim cinema, també música, també pintura, una pel·lícula en definitiva sensible, sensitiva i exquisida.

El film és una enorme tragèdia suau i majestuosmente amanida i suavitzada per una història d'amor i una forta pulsió de sentiments trobats, el record del passat i la ferma possibilitat que sempre hi ha un futur pel qual lluitar.

No és gens fàcil sobreposar-se a la tragèdia d'una confrontació bèl·lica i molt menys tornar a la normalitat després de la pèrdua d'éssers estimats, però Remordiment, aquesta extraordinària pel·lícula amb diversos girs tan inesperats com aconseguits i amb la clara consciència i certesa que la divisòria entre l'amor i l'odi, la raó i la paranoia de vegades no només és imperceptible sinó molt difuminada per les circumstàncies.

Aquest exercici consta de dues parts, el que es desenvolupa a Alemanya absolutament una obra mestra del cinema, i el desenvolupat a la part final a França, ribetada per colors i un cert atabalament en la progressió de l'acció, com si a Ozon se li acabessin els minuts i hagués de concloure d'una manera accelerat per necessitat la pel·lícula en un metratge convingut.

Aquesta circumstància d'un cert desequilibri és el que impedeix catalogar a aquesta pel·lícula com una obra mestra, però amb tots els pesars i dubtes no deixa de ser una gran, grandíssima pel·lícula .Veurem on es pot presenciar per que la distribució d'aquesta pel·lícula de culte per no tots els paladars és molt minoritària per la seva carencia de comercialitat.

Vaig tenir la sort de veure-la al Most Festival, el Festival del Cinema i Cava de Vilafranca del Penedès, i la seva distribució és tan dolenta, minoritària i poc coneguda que gaudir-la es gairabè una proesa (una plataforma legal de pagament l'ofereix per Internet) .

Molt bona. Molt imprescindible.

França 2016
108 m
8/10