'El porvenir'

Hi ha un cert tipus de cinema actual i no tan actual que diríem allunyat del classicisme i proper al que podrien ser els esquemes de la nouvelle vague, que postula un portar la càmera al carrer, i il·lustrar una infinitat de situacions de quotidianitat pròpies de la vida de tots els mortals que li interessin per que li influeixen a un pròpiament ,però que a la resta dels mortals els importa un rave.

Aquesta és com dic una moda d'un cinema actual i no tan actual. La distintició entre una bona pel·lícula, una pel·lícula suportable i una altra anodina baix en aquests paràmetres sol ser,d'una banda la qualitat de les interpretacions i d´altre certa intriga que condueixi a una final expectant.

En el present supost aquesta pel·lícula sense Isabelle Huppert (candidata d'altra banda l'Oscar enguany a la millor actriu per Elle) dificilment seria digerible i no per què sigui una mala pel·lícula sinó simplement perquè el trànsit de situacions, la seva continuïtat progressiva i la seva interrelació ,simplement ens queden molt allunyades i ens aporten una complicitat, motivació i inducció gairebé nul·les.

Peró Huppert és intel·ligència, és presència que no postureig, és mirada, és sensibilitat, és seducció, i és cos, un cos de seixanta-tres anys que a moltes dones de trenta ja els agradaria tenir.

L'Avenir (L'Avenir) és la història d'una dona que aparentment tot ho té. Bon matrimoni, bon treball, fills no conflictius, mare encara amb vida, amics, tot, i que un bon dia per un cúmul de circumstàncies que no de casualitats, veu com tot o gairebé, se li s'ensorra.

Com dic lamentable cert, però aquesta història amb diàlegs de carrer i altres molt elaborats i suposadament transcendents i retorçats (Huppert esuna professora de filosofia) ens cau llunyana. Es veu però no es  gaudeix i si ens complau en algun moment i ens sedueix, no és per bondat fílmica sinó per Huppert, (premi per aquesta pel.licula a la millor actriu dels crítics de Los Angeles i Nova York)

Premi a la millor direcció també al Festival de Berlín, imagino seria per la variació de temàtiques i registres dels actors que desfilen en pantalla cadascú amb una actuació molt correcte encara que siguin la majoria d'ells secundaris ,aporten el que se'ls demana, però això inisteixo no eximeix que aquesta pel·lícula pel debatut, no ens ompli de la complicitat o inquietud per gaudir d'aquest exercici personal del director.

Als que els agradi Huppert aquesta pel·lícula els convencerà un cop més i ja en van un munt, de la gran actriu que era i segueix sent. Per als no especialment versats en ella, una pel·liculeta per veure però no per assaborir ni gaudir-excessivament per que et deix indiferent

FRANÇA .2016
100 m
6/10