Manchester frente al mar

Passa molt sovint i fonamentalment quan arriben els premis Oscars, que esperem tots veure una grapat de peliculas que ens deixin aclaparats i en ocasions correm el risc de sentir un cert aroma a decepció.

Vagi per davant que Manchester davant del mar, de cap manera decep però si em deixa un cert sabor d'insatisfacció o el que és el mateix, la catalogació de pel·lícula sobrevalorada però tot i que els premis en ocasions no són reflex de qualitat sinó de circumstàncies, veurem que ens ofereix aquesta bona pel·lícula en la gran gala.

Aquest és un film d'enorme dramatisme en tota la concepció global. Des d'una esceneografia i fotografia en gris accentuat , factors tots dos molt aconseguits, fins a la concepció mateixa dels personatges que carreguen tintes punxants i afilades sobre les tragèdies que cada un ha de suportar en aquesta vida.

El protagonista, Casey Affleck en una magistral interpretació, fins pràcticament el menys renombrat intervinent són de per si, personatges a mercè d'una destinació o cruel o dificultosa.

El protagonista davant la mort del seu germà ,ha mudar-se de ciutat per tenir cura d'un nebot fill del mort, una situació de considerable càrrega dramàtica que es veu empetitida  i emmudida pel drama interior llunyà que arrossega el protagonista i que fins bona part des de l'inici de la pel·lícula el director ens oculta.

La pel·lícula està ben construïda, molt ben interpretada, però en el seu desenvolupament no acaba de convènce'm, no ja tant pel seu metratge que considero una mica excessiu, sinó pels reiterats flash-back que se succeeixen i que en ocasions no només llasten d'alguna forma una progressió més fluida, sinó que i aquesta és la meva principal queixa, només pretenen hondar a les misèries i dramatismes dels diferents personatges, quan ja ens són conegudes i explicitades, tot i que és d'agrair el poc maniqueisme i manipulació sentimental que es realitza al llarg i ample del film.

Manchester davant del mar, és una bona pel·lícula sobre les relacions gens fàcils familiars, la culpa, el remordiment i en general les dificultats que comporta el simple fet de viure el dia a dia. Un puzzle de peces encaixades per mostrar-nos el neguit i el profund drama que aquesta pel·lícula comporta molt més implícita que explícita, i on vam presenciar alguna escena de gran càrrega emotiva, com la de la trobada casual entre el protagonista i la seva exdona.

Un film molt i molt  recomedable

USA 2016
135 m.
7/10
Candidata entre d´altres a 6 Oscars incloent millor pel.licula