La ciudad de las estrellas

Trobar una idea innovadora en el món del cinema és pràcticament impossible. Com també ho és, millor dit ho era, veure un musical al cinema perquè realment és un gènere de la mateixa manera que el western en vies d'extinció.

Al meu parer aquest és el gran secret d'aquesta pel·lícula i concretament de la seva expectació, els seus catorze nominacions a l'Oscar i molts altres premis, conjuntament obvi és ,amb la capacitat de concretar i transmetre amb diverses classes de públic, una parella protagonista amb química i de les que cau bé, i un bon nombre de cançons enganxadises.

D'altra banda, aquest musical ret homenatge a diverses pel·lícules o escenes de cintes mítiques en la història del cinema.

És doncs aquest compost brillant de situacions cromàtiques i emocionals del que realment qualla en aquest bon film, ni molt menys gran film.

Els protagonistes actuen i interactuen molt bé, amb sobrietat, naturalitat i situacions realistas.Canten acceptablement sense ser cap prodigi, i els secundaris compleixen amb suficiència, encara que tot això estiguiu a anys llum dels millors musicals de la història del cinema, i encara que curiosament es pugui portar un nombre d'Oscars superior fins i tot a algun d'aquells musicals, en una edició on hi ha bones pel·lícules però cap gran pel·lícula. (Aquesta passada setmana en els Bafta es va dur ja cinc premis).

Probablement si existissin diversos musicals en cartellera, o com a mínim algun de tant en tant, aquesta pel·lícula hagués passat molt desapercebuda.

En qualsevol cas per la seva trascendencia i per la seva proximitat a tot nivell, no deixa de constituir una pel·lícula de molt recomanable visió

USA 2016
127 m
7/10