Multiple

Esperonat pel comentari de cert crític cinematogràfic que apareix els divendres en un programa molt conegut de notícies en llengua catalana i que va qualificar a Múltiple amb un nou sobre deu en qualificació, va despertar certament la meva curiositat veure aquesta pel·lícula, d'altra banda com tot Shyamalan, de visió a priori necessaria.

En acabar la projecció em vaig adonar efectivament i com sospitava que la puntuació resultava excessiva, i alhora em segueixo preguntant, que serà, a on ha fugit o en què s'ha transformat aquell director que ens va delectar amb una pel·lícula imprescindible com El sisè sentit.

Perquè realment Múltiple, la història d'un trasbalsat anormal que ostenta, vint i-quatre personalitats diferents, realment constitueix un treball interpretatiu del protagonista vàlid sense dubte per una nominació a un gran premi, però el film en si té moltes fractures. Evidentment, no es reflecteixen en la projecció totes les  personalitats ja que ni el film té un metratge excessiu, ni és desig del director sotmetre'ns a una marató de cinema.

Però la pel·lícula es trenca ja des d'un inici, perquè les tres coprotagonistes segrestades pel protagonista, ni tenen la menor química personal ni tampoc conjuntament, ni realment constitueixen el contrapunt adequat per oferir una rèplica equilibrada ni prou tibant, si bé la pel·lícula ni avorreix ni de cap manera és una mala pel·lícula, sinó simplement un film diríem de por més que de terror, que es veu amb certa capacitat d'entreteniment però que ens queda també llunyà pel que fa a situacions de dur impacte emocional que violentin l'espectador al llarg i ample de la projecció.

Es tracta en definitiva, poc més que d'una pel·liculeta d'un director que al seu dia em va entusiasmar i que avui de nou em segueix decebent. Un tractat sobre una personalitat dement però que tampoc s'afronta amb la introspecció necessària.

Es llàstima veure com aquesta pel·lícula en mans d'un director molt més en forma, ens hagués posat la pell de gallina, i simplement ens crea uns insantes malsans, tan pocs, que les febleses s'evidencien molt més, del que realment és i va poder no obstant ser.

Una pel·lícula pròpia d'un festival de cinema de terror com el de Sitges, on podria haver obtingut el premi al millor actor, (excel·lent James Mc Avoy fins i tot amb el fre de mà posat, però on cap altre guardó s'hauria afegit a aquest intent d'atemorir que coixeja excessivament amb multitud de llacunes i defectes.

MULTIPLE
USA 2016
116 m
6/10