El viajante

El primer que sorprèn en aquesta pel·lícula és el títol. En alguns llocs s'ha anunciat com El client, en altres com El venedor i en altres la gran majoria com El viatjant, un viatjant que posteriorment ens porta a descobrir el perquè del títol del film.

El director, l'iranià, Asghar Farhadi, aconsegueix i no és poc, el seu segon Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa després de l'excel·lent Nader i Simin, Una separació i la no menys excel·lent El passat.

Un cinema difícil compromès, tan simple i humil com impactant i profund.

Aquesta és la història novament d'una parella, que en aquesta ocasió i per deficiències estructurals de l'edifici que habita, es trasllada a un altre habitacle amb història.

Aquesta història òbviament no és tremendista ni de cinema de terror, sinó de profunda càrrega social i no menys psicològica, un pelegrinatge duríssim en el recorregut humà que abasta des d'una presa de contacte fins a un terrible viatge als inferns ,amb una empremta impactant amb rerefons d´ humiliació.

El cinema de Farhadi, és un cinema tan elemental aparentment com digne de reflexió.Un cinema per degustar un parell de vegades com a mínim per excrutar tota la seva essència i naturalitat, la seva humilitat i la notable profunditat.

Farhadi ens posa el cor en un puny i ens els fa passar malament però aquest maletar sens dubte val molt la pena.

En contra probablement uns trenta minuts inicials una mica tediosos que fan dubtar de la qualitat de la pel·lícula, encara que posteriorment remunta, mentre durant el metratge s'escenifica i desgrana per part dels actors de la pel·lícula,ll´obra teatral, La mort d'un viatjant, i de aquí el títol probablement del film.

Una bona pel·lícula, però per a mi un esglaó per sota de les seves dues meravelles anteriores.Una pel·lícula estranya, fàcil i alhora molt complexa única i exclusivament destinada als fans del director i especialment del cinema d'aquelles latituds tan reconegut en els últims anys a nivell internacional.

IRAN 2016
125 m.
7/10