Somnis fets realitat

Per la finestra del temps ens miren dues nenes, germanes i bessones, la Pilar i Teresa Català Talissa, han nascut a finals del segle XIX en un poblet de la província de Lleida dins d’una família que ha donat vida a sis germans; el gran es quedarà amb la casa i camps, els altres hauran de marxar a guanyar-se la vida allà mateix o en un altre lloc, funciona matemàticament la llei de l’hereu, però aquestes dues germanes han vingut al món amb una dèria escrita a la pell, volen ser artistes, cantants, ballarines; el poble se’ls quedarà petit, ben joves i com han fet moltes altre noies marxaran cap la ciutat per treballar de minyones i poder entrar en alguna acadèmia per complir els seus somnis on la seva fortalesa i estimació fraterna serien cabdals. 

Una vegada omplerta la maleta de l’aprenentatge marxen a València, allà totes dues entren en una companyia de sarsuela i operetes, la Pilar destaca de seguida, totes dues són guapes però la Pilar sobresurt fins i tot de la resta de la companyia; la Teresa es fa en un costat per el lluïment de la germana.

Temps després, la Pilar, es casarà amb Sautier-Casaseca, director i llibretista de la companyia començant una gran època d’actuacions i trumfos escènics.

La felicitat realment s’assembla en un tarró de sucre en aigua, es dissol massa apresa, el marit emmalaltirà i els metges imponents  per trobar guariment l’aconsellen descans, canviar d’aires i potser en una recerca per acomiadar-se de la família decideixen anar un temps a casa de la germana Victòria i Ignasi, el marit, que viuen a Vilanova i la Geltrú, tenen una casa espaiosa prop del mar al carrer de les Barques, es podran veure’s i parlar després de molt de temps. L’arribada des de l’estació en un cotxe de cavalls es semblant a una gran festa per aquell carrer habitat per pescadors en la seva majoria, baixen baüls i maletes, les germanes s’abracen emocionades, el marit sembla recobrar el bon color, viuen uns dies de tardor lluny de xafogors estiuenques, tot sembla somriure i posar-les en el  lloc de felicitat que els hi pertoca en aquell 1934.

Però arriba el sis d’octubre i tot es trenca, Vilanova i la Geltrú viu moments especialment dramàtics, les germanes decideixen tornar a València, on creuen ser més segures. 

Al poc temps el marit, moriria, la companyia es desfà i les dues germanes segueixen a la capital del Túria on les trobarà la guerra amb tota la desfeta que comportaria. Ja no són temps per espectacles teatrals i ella molt intel·ligentment diu adéu obligadament a l’escenari, segueix un curs de la Acadèmia Feli de tall i confecció i munta amb l’ajut de la seva fidel germana una escola i taller de costura.

Temps després es torna a casar, aquesta vegada amb un inspector de molins d’arròs vidu i amb un fill, de nou es forma una família. Les germanes seguiran juntes i unides fins al final de les seves vides, enrere han quedat les obres teatrals, els èxits i el món de les bambolines, la seva gran passió que va donar-les  fama en la seva joventut, quan varen anar a la recerca de trobar altre cosa millor que el trist i fosc destí que la vida els tenia reservat i que amb constància i il·lusió van canviar per aconseguir els seus somnis.

(Breus pinzellades de les tietes d’en Joaquim Budesca Català, llastimosament no ha quedat cap cosa més recollida d’aquestes vides, però he volgut deixar una breu constància; d’aquí la importància de fer tot el possible per servar la memòria de les famílies)