'IMSA, una empresa como paradigma de las Españas'

Ho confesso moltes pàgines d’aquest llibre escrit per la Carmen Izquierdo Benítez, m’han emocionat fins quasi arribar a les llàgrimes, no vaig treballar a l’IMSA de la qual ens parla la Carmen però sí vaig anar alguna vegada a entrevistar al Comitè d’Empresa en moment de vagues, i els records m’han portat cap aquells temps quan crèiem que teníem el món a l’abast de la punta dels dits convençuts que la democràcia era un miracle que ens havia atorgat alguna divinitat perduda per aquests cels, però la realitat més crua i immediata, amb l’evocació d’aquells dies dels anys setanta i vuitanta en són crònica fosca en torn la nostre innocència i fantasies que el dia a dia va encarregar-se d’explicar-nos quasi a cor obert del que venia, passaria, i tot quan no podíem ni imaginar.

Ara ja som de tornada de totes aquelles expectatives, la solidaritat que es va viure, les ganes de lluita, sacrificis per part dels treballadors, en bona majoria, van quedar en no res a l’IMSA com un reflex dels temps durs que estaven venint inexorables contra els treballadors. El 23% d’atur que va registrar Vilanova i la Geltrú ens és una bona prova de les roines que ens esperàvem al voltant de la cantonada; l’autora del llibre, Carmen Benítez, els defineix perfectament en una curta frase -“así los años de reivindicación vecinal y “cumbayá” dieron paso a los años del “caballo” con sus efectos devastadores en los barrios proletarios”-

El “caballo” podria haver estat el resum d’una joventut frustrada que començava a veure perdudes totes les seves expectatives de treball i futur. Una conjugació perillosa drogues i trencament d’il·lusions serien els pitjors brous de cultiu per un desencís que ha arribat fins els nostres dies per diferents vies resultat d’uns temps fugits amb tota la càrrega de recerca per un món millor que no va escapolir-se, ans al contrari, ens el van robar sens nocturnitat ni traïdoria, amb les lleis a les mans de els que les fan i desfan al seu antull.

Carmen Izquierdo Benítez, va entrar a treballar als catorze anys a IMSA, va viure en carn pròpia la desfeta de l’empresa, avui en dia acumula al seu bagatge i experiència haver-se graduat en Treball Social i un Màster com a professora d’espanyol que li va servir posteriorment per desenvolupar els seus coneixements a Mèxic o el Brasil, la seva és la veu de l‘experiència.

IMSA, la crònica d’un temps del que sembla separar-nos un segle de temps, tot ha passat tan ràpid com si un huracà hagués estat l’aliat d’un temps que convé recordar i tenir-ho molt present. La Carmen Izquierdo, testimoni i notari ens convida a no oblidar.
 

IMSA, Una empresa como paradigma de las Españas
Edició: Grup Aula de Escritores.