De camí cap a casa vull ser lliure, no valenta

Les violències masclistes a l’espai públic són evidents i existeixen, encara que ara per ara no s’entenguin com un risc elemental i es normalitzin i invisibilitzin. És per això que la CUP vam considerar imprescindible un protocol contra les agressions sexistes en esdeveniments d’oci nocturn a la Vila i vam fer la proposta en forma de moció al ple municipal del mes de març. Celebrem, doncs, que s’aprovés la moció per unanimitat de tot el consistori, i esperem que s’apliqui i no quedi guardada en un calaix com tantes d’altres.

La intenció de la CUP proposant aquesta moció és la presa de consciència que existeixen agressions i violències masclistes als espais públics de la vila i que és necessària una resposta coordinada des dels diferents àmbits que actuen a l’espai públic. Cal afrontar aquesta situació i corresponsabilitzar a tothom, i per això el protocol és una eina per consensuar com actuar el més ràpid possible en cas de detectar una possible agressió.

Que a Vilafranca hi hagi situacions de violències i agressions masclistes respon a un problema d’estructura social, de la base en com es construeix una societat masclista i les relacions desiguals entre les persones, d’aprenentatges, de socialització en una societat patriarcal, d’atorgament de rols i funcions segons el sexe, de divisió sexual del treball, de percepció del cos, del dret a decidir sobre aquest cos i fins i tot s’arriben a concebre com a normals agressions i violències, justificant-ne els motius.

No és normal que, en tornar sola cap a casa de nit tingui por. Compartint aquest malestar amb d’altres dones, de diferents edats, m’han fet notar que a elles també els passa o els ha passat. L’altre dia, a la rambla, sentia com una senyora gran comentava “Mira les faldilles d’aquella noia! Després no m’estranya que passin coses”. Tampoc és normal, doncs, que justifiquem una agressió sexista per la mida de les nostres faldilles. Què voleu que us digui, jo de camí a casa no vull haver de ser valenta, vull ser lliure.

Per afrontar aquesta problemàtica i corresponsabilitzar-nos, cal prendre consciència que és una realitat, que no són casos aïllats, sinó que formen part  d’una societat masclista, i cal una resposta coordinada des dels diferents àmbits que actuen a l’espai públic, amb la població i la ciutadania. Cal saber com actuar si mai ens trobem en una situació així, no podem deixar impunes als agressors, cal impulsar iniciatives com cartells als espais nocturns on demanem que se'ns respecti, amb suport mutu, formació a les persones que treballen a l'oci nocturn, més llum als carrers, acompanyament i punts d'informació a les festes o tallers als centres de secundària. Sensibilització, consciència i  responsabilitat col·lectiva.

Contra el masclisme: cal actuar!