Adéu a Pere Tàpias

Fa poques setmanes Pere Tàpias presentava el seu llibre de poesia, “On es desborda el sol”, envoltat d’amics al Círcol Catòlic. Aquell acte va esdevenir una trobada de les persones que conformaven el seu ampli entorn, persones de tots els àmbits que havien compartit amb ell el món de la cançó, la ràdio, afeccions, passions, amistat... la vida, en definitiva. Per a mi va ser un reflex claríssim de la dimensió de Pere Tàpias i de com n’era d’estimat, a Vilanova i la Geltrú i a fora.

Certament, Pere Tàpias ha estat un personatge excepcional, que es recordarà arreu del país per tenir un lloc en la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, així com en la investigació i la divulgació de la gastronomia. Però també a casa nostra deixa un valuós llegat i un record inesborrable, que va des de la seva implicació decisiva en la promoció del xató, per exemple, fins a la seva etapa com a Defensor de la Ciutadania.

Mai va deixar de ser un veí més de Baix-a-mar, de tarannà proper i senzill, que podies veure conversant ara amb l’un, ara amb l’altre. De fet, en les diferents etapes i facetes de la seva trajectòria, existeix un comú denominador: l’interès per comunicar-se, per relacionar-se amb la gent, per escoltar sobretot, com havia manifestat ell mateix. Segurament aquesta inquietud, i un implícit esperit actiu i compromès amb la societat, el va portar a ser el primer Defensor de la Ciutadania de Vilanova i la Geltrú.

La ciutat deu a Pere Tàpias, o, millor dit en aquest cas, a Joan Collell, que assumís el repte d’impulsar la figura del Defensor, poc implantada en aquells moments als municipis de Catalunya, amb el convenciment que podia contribuir a defensar els drets de la ciutadania i a fer l’administració més propera, transparent i eficient. Com a alcaldessa de la ciutat vull subratllar molt especialment aquesta tasca de Joan Collell, que sens dubte va ser decisiva per arribar a la institució consolidada amb què compta avui la nostra ciutat.

Amb l’adéu de Pere Tàpias, la nostra ciutat perd un dels seus personatges més emblemàtics i un gran ambaixador: tothom sabia d’on era Pere Tàpias i mai desaprofitava cap ocasió per introduir si s’esqueia una referència vilanovina. Per tot plegat, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja havia iniciat fa unes setmanes els tràmits per atorgar-li la Medalla de la Ciutat. Malauradament ja no serà amb nosaltres per lliurar-li personalment, però sí que es farà de manera pòstuma, perquè la ciutat de Vilanova i la Geltrú tingui l’oportunitat de retre-li el seu homenatge i agraïment.

Vilanova i la Geltrú et recordarà, Pere Tàpias. Descansa en pau.

Neus Lloveras i Massana