El PEdCAT tampoc no és CiU

Fa 6 anys, des d’un govern municipal de CiU en minoria varem proclamar la deficitària gestió i pèssima situació en què el tripartit deixà la nostra ciutat.  Un tripartit clarament liderat pel PSC, on l’actual primer tinent d’alcaldia va tenir un paper clau en el seu desenvolupament. Endeutament, opacitat, i manca de solucions reals per la ciutadania, eren les principals crítiques que fèiem  a aquella herència. Ara, després de 2 anys  amb la sociovergència al govern de Vilanova i la Geltrú, tornem a l’endeutament, la pressió impositiva desmesurada, la opacitat i la desconnexió dels problemes dels nostres conciutadans.

És ben cert, i destacable,  que remarcats socialistes històrics de la nostra ciutat, han anat cap al PDecat, i evidentment tenen un pes en la presa de decisions important, que podria explicar perquè les actuacions del govern, han seguit una estela clarament marcada per la estratègia i visió del PSC. Pot influir, però la falta de dedicació, la manca d’ idees i la por a perdre la cadira, al nostre entendre, expliquen suficientment l’ actual deriva sociovergent.

La presidenta del AMI, que ho és en qualitat d’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, segueix defensant, malgrat l'oposició dels dos regidors escollits per l’assemblea d’UDC, com a company de govern, al grup socialista.  I mentre el seu primer secretari, sr. Iceta, porta al Tribunal Constitucional els pressupostos de la Generalitat, que contenen la partida econòmica per realitzar el referèndum. No deixa de ser particularment incongruent, que la mateixa Neus Lloveras, dia sí i dia també, es trobi en qualsevol acte amb la ANC i Òmnium,  proclamant la inacceptable judicialització de la política i la necessitat de poder decidir sobre el futur de la nostra Nació en un referèndum.

Com no pot deixar de ser molt incoherent,  què la alhora Diputada al Parlament, mentre vota els pressupostos de la Generalitat impugnats pel PSC, prefereixi deixar de banda una proposta viable i vàlida a Vilanova i la Geltrú, presentada pels seus socis de Junts pel si, i la CUP, per pactar uns altres amb el PSC, PP i la regidora provinent de Ciutadans.

Igual d’irrisori, que ara cedeixi la cartera de promoció econòmica al primer tinent d’alcaldia del PSC, mentre impedia als dos regidors sotasignats, que pugéssim gestionar-la, i reduïa les nostres dedicacions al mínim, mentre ella mateixa l’assumia en primera persona, compaginant-la amb la seva, ja de base, dilatada agenda. Hom dirà que cal distingir el àmbit local del nacional, però es fa difícil d’entendre que qui demana coherència i responsabilitat, actuï amb tal manca de principis ideològics i amb aquesta submissió al partit que, fins al moment,  mai no ha votat diferent del PSOE. Especialment tenint present el moment social i polític que vivim a Catalunya, i l’impàs de cicle econòmic que determinarà el model estratègic de ciutat que deixarem per properes generacions.

Una ciutat, Vilanova i la Geltrú, que té al davant temes ineludibles que hauríem de resoldre amb consensos reals, amb la oposició, amb els nostres veïns i amb les entitats: façana marítima, model comercial, atracció activitat econòmica, resposta a l’atur i fre a la desigualtat,  conceptualitzar el futur de l’eixample nord, presència internacional, lideratge en la Vegueria, per citar-ne alguns del més urgents.  No ens podem permetre per més temps  que la inèrcia i l’autisme segueixin caracteritzant al govern municipal. 

A la vida com en la política, sovint cal escollir entre la covardia i la temeritat, i creiem honradament que la decisió de deixar aquest govern, potser per algú pot semblar temerària, però al nostre entendre,  de ben segur seria de covards seguir cedint a aquest sense-sentit.

Deia en Jean Jacques Pérennès a la Contra de la Vanguardia què: “qui busca la veritat està en minoria”. No podem atribuir-nos la veritat, només faltaria, però sí la seva recerca, i si això vol dir estar en minoria, ho acceptem. UDC ja no existeix, i alguns ens acusen de que  ja no representem a CIU, però evidentment aquest PDeCAT de ben segur tampoc no és CIU. Arribats a aquest punt, només queda la coherència i els principis. No és fàcil, però ho intentarem. Des de la voluntat de servir a la ciutat i la il·lusió per alhora, servir al País.

Ariadna Llorens i David Montes
Regidors.