Le fils de Joseph

Eugene Green és un director americà instal·lat a París des de fa molts anys del quin si no estic equivocat aquesta és la primera pel·lícula que s'exhibeix a Espanya.

I la veritat és que segons vaig poder comprovar és un director interessant. Abans de veure aquest film cal tenir en compte perquè és important, la seva afició al Barroc, al període històric, a la pintura religiosa i que introdueix en totes les seves pel·lícules elements o subdivisions enumerades que ens anuncien capitulos bíblics que convenient adapta als seus postulats cinematogràfics actuals .

Aquesta és la història d'un adolescent que viu amb la seva mare, una riallera i abnegada mare que lluita pel seu fill al que sempre li ha ocultat qui és el seu veritable pare,un fill que va néixer d'una relació sentimental de dos anys i que en el seu moment va acabar. El protagonista, Vincent en la pel·lícula , planeja trobar al seu pare per venjar-se, però en aquest viatge a la cerca dels ancestres, un dia i casualment, trobarà a una persona que canviarà definitivament el curs de la seva vida.

Li fils de Joseph és una comèdia tèbia, ben portada,ben explicada, progressiva, de to lleuger i delicat que diversifica i integra un conglomerat de situacions i personatges molt allunyats tipologicamente uns d'uns altres però que es veu amb de bon grat, més enllà de la seva previsibilidad. Mathieu Amalric un dels millors actors del cinema francès dels últims anys ( L'escafandre i la papallona) el gran mestre de cerimònies en aquest film, encarna a un editor de pocs escrupuls, vida dissipada, pare de l'adolescent protagonista, un personatge amb escassos punts d'ancoratge a cap lloc i situació.

La pel·lícula sense ser un gran exercici cinematogràfic es deixa veure amb certa folgança, distracció i desassossec. Resulta per moments divertida i convida en no pocs instants a la reflexió.

Bon inici amb passatges de música clàssica, reiteració de similars instants a l'interior d'una església gairebé ja al final, i tancament del film també amb igual gènere músical.

Un final de pel·lícula certament previsible, una pel forçat i surrealista sense arribar a l'escarni, un final que sense possibilitat de ser un altre, emmalalteix d'un punt més de mala llet i contudencia on per cert el ruc, el que va de quatre grapes, no es perd, sinó que torna amb el seu amo.Je, je.

Recomanable pel·lícula, per dimarts que ve en sessió única del Cinema Club Sala 1 de Vilanova i la Geltrú

FRANÇA 2016
115 minuts

7/10