'Los hijos de la transición'

Sergio Farràs autor d’aquesta novel·la? Ó crónica real d’una Barcelona que canviaria el malnom de “Barri Xino”, a no masses anys a venir a la recerca d’un lloc dins de les grans metròpolis que el centralisme l’havia anant prenen, el “barri xino” també havia estat conegut entre finals i principis del dinou i vint, com “el Pequín”, un despectiu i descriptiu nom per descriure la misèria obligada en la qual vivia una bona part d’una Barcelona ostentosament oblidada per la ciutat per la qual les “dames de la caritat” gosaven anar-hi per repartir creuetes entre els soldats que anaven a morir al Marroc i que configuraria en “La setmana tràgica”.

Farràs situa el seu relat a la Barcelona dels anys setanta, a punt de viure el temps on la transició començaria a posar ordre en uns carrers amagats al sol, construït amb aquestes característiques en el seu moment amb la molt irònica idea de fer un lloc sanejat per la manca de corrent d’aire que era el facilitador segons els especuladors (d’aquesta estirp ha hagut de sempre) de les grips, bronquitis i altres 'itis' que regularment provocàvem pandèmies d’aquestes malalties, aquests mateixos especuladors que veurien amb molt mals ulls les grans avingudes de Cerdà, “convençuts” de ser el gran focus de futures afeccions pulmonars.

Farràs dibuixa perfectament el dibuix d’aquest barri en els anys 70, del qual m’he permès fer un petit dibuix, l’escriptor parla de dolor físic, emocional i misèria amagada ens uns carrers als quals s’identificava amb prostitució, potser un dels darrer graons per uns estrets carrers que havien vist la mala cara de la misèria i la sobrevisqueren amb dolor d’ànima i cos, tot i així els nens, el jovent era l’esperança d’aquells carrers i gent acostumats a un dia ferotge, també sabien extreure el millor que podien trobar els seus joves cervells, la pobresa això agradaria molts als “romàntics” també pot redimir i donar ganes d’emprendre el vol cap altres horitzons per viure a plena llum del sol, és a dir amb la claror d’ulls i ànima que ajudarà a fugir de les penúries per fer-se un camí nou lluny d’agrors o ressentiments.

Sergio Farràs pot ser s’ha deixat bocins de pell en les pàgines de “Los hijos de la transición” amb el valor afegit de fer la novel·la més autèntica i descriptiva de com era Barcelona abans del disseny i el turisme aclaparador.