La mòmia

És obvi que als seus 53 anys, Tom Cruise segueix donant el paper en pel·lícules d'acció on exerceix a la perfecció. Es comenta també que el fracàs econòmic d'aquesta mala pel·lícula on la productora dubta sobre si podrà recuperar la inversió realitzada, es fonamenta en el fet de l'estricte control que en totes les facetes de la producció ha volgut encorsetadament exercir Cruise guió inclòs, la qual cosa ha llastrat poderosament aquest exercici. La seva tasca com a actor és indiscutible, les seves altres facetes són imperfectes.

A una pel·lícula de Tom Cruise qualitat interpretativa discutible al marge, cal demanar-li com menys que sigui de Cruise, és a dir on el sentit de l'aventura prevalgui destacadament sobre qualsevol aspecte. I arribats a aquest punt, a aquesta premissa, és precisament per aquí, on aquesta pel·lícula comença a naufragar, perquè el guió és fluctuant i desequilibrat, mancada de sentit aventurer i on la translació i la progressivitat de les escenes tenen un dificultós i forçat encaix. S'alternen, la comicitat, la pseudoaventura, relats de ciència ficció, regurgimient d'una fantasmal i ridícula superwoman i un canvi d'escenaris que resulten fins a cert punt tan innecessaris com a grotescs vorejant el surrealisme.

De les 38 pel·lícules que crec existeixen amb mòmia o similar pel mig en la història del cinema i òbviament àdhuc sense veure-les totes, no dubto que aquesta és una de les pitjors, en una nissaga que desgraciadament ha anat de més a menys, i després d'un excel·lent inici, sembla com si pel camí i en aquest tràfec, un bon nombre de neurones direccionals s'hagin evaporat.

Una de les pitjors coses que d'una pel·lícula de suposades aventures pot dir-se, és que a mitja pel·lícula t'acabis avorrint davant tant nyap i desencaixi, i això és precisament el que succeeix en aquesta pel·lícula.

Cruise i Crowe naufraguen considerablement i no perquè estiguin malament, sinó simplement perquè la pel·lícula és un error de principi a fi culminada per la reencarnació d'una mòmia aquesta vegada en forma de princesa de l'antiguitat que en no pocs passatges resulta ridícula, si ben com no podia ser d'una altra manera, els efectes especials són acurats, que és el mínim que se li pot demanar davant un pressupost majestuós. Es vol fer por i impressionar i veritablement resulta penós. La momificació no és de la protagonista sinó nostre en aquest autèntic disbarat.

Esperem doncs que si existeix un altre lliurament com menys, reflexionin i s'apliquin degudament perquè realment amb talent i pressupost és obligat realitzar un film molt més decent que aquest artilugi de pirotècnia buit, indigest i maldestre i prescindible.

USA 2017
105 m
4/10