-
La nit americana
-
Eduard Calabria
- Vilanova i la Geltrú
- 28-06-2017 10:13
Fotograma de 'La casa de la esperanza'. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Coneguda com els Schindler polonesos i per descomptat també reconeguts amb el pas dels temps els seus herois com a Justos entre les Nacions, aquesta crònica dramàtica d'un episodi sobre el nazisme ens acosta novament a la Segona Guerra Mundial amb les seves conseqüències dramàtiques com d'una altra forma no podria ser.
Però aquesta aventura cinematogràfica i no obstant això ser les comparacions sempre odioses, està molt lluny d'aquella meravella fabricada per Spielberg i no ja per la seva qualitat, sinó pel seu enfocament diametralment oposat. La casa de la esperanza està lluny de ser un relat progressivament incisiu i dramàtic, per donar pas a un sèrie de petites històries sense excessiu colligament i sense la necessària tensió i pulsió que ens arribi a inquietar i incomodar.
El centre d'operacions no és sinó un zoològic que actualment encara existeix, i on arribada la Gran Guerra els seus propietaris no només es proposen salvar animals, sinó a molts jueus d'una mort segura.
El problema d'aquesta pel·lícula simplement correcta, estreba en el guió, excessivament sincopat, sense les transicions necessàries i amb excessives parcel·les buides de contingut.
També resulta poc fructifera la col·laboració sense desentonar d'aquests dos bons actors que són Jessica Chastain i Daniel Bruhl perquè no només hi ha manques de claredat i profunditat en el guió, sinó moltes situacions d'accentuat dramatisme pròpies de pel·lícules aquest gènere o la química entre ells també està un pel baixa de radiació. Els episodis amb els animals dintre d'aquest context punyent un pel grotesques en certs instants.
La pel·lícula mostra, que no il·lustra, conte però no enriqueix, i al cap i a la fi amb molt colorit, unes interpretacions sense especial lluentor, i una història que arriba però no motiva ni impacta, assistim a un film discret, correcte en els seus aspectes i la major virtut dels quals sens dubte radica en el fet d'explicar una fet històric que ha de servir a les presents i futures generacions per no cometre el mateix error.
No et deix indiferent però les desconexions frequents acaben llastan el resultat final en mig de força desequilibri i poca intensitat.
USA 2017
124 m.
6/10
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!