318 morts per ofegament a Espanya des l’1 de gener de 2017: 30 a Catalunya

Els OFEGAMENTS són la segona causa de mort accidental a Espanya per darrere dels dels accidents de tràfic, segons l'Institut Nacional d'Estadística. No tots corresponen a zones de bany ja que l'estadística inclou ofegaments accidentals, sinistres en banyeres, i pous. No obstant això, la llista específica en àrees aquàtiques supera cada any els 400 morts. En 2015 van ser 415 persones. En 2016 es va arribar als 438.

És un problema real. No són casos aïllats, cal més implicació amb aquest problema. L’Organització Mundial de la Salut considera que els ofegaments són, per la seva dimensió, "un problema de salut pública desatès". Es tracta d'alguna cosa tan estructural que, encara que evidentment els nombres augmenten en els mesos estivals, ofegats hi ha durant tot l'any. Al gener passat, 34 persones.

Quines són les causes principals d'aquests accidents? Segons la seva avaluació, el principal factor de risc és banyar-se en zones aquàtiques sense socorristes o fora del seu horari de vigilància. Els estudis indiquen que fins al 91% dels accidents es produeix en aquestes circumstàncies. Una de les conclusions és que els banyistes no saben que estan sense vigilància o ho saben i no ho tenen en compte, la qual cosa és una imprudència.

En aquest sentit, cada comunitat autònoma regula la normativa sobre salvament. En un entorn controlat com una piscina, les regulacions estableixen que hi hagi un nombre de socorristes per superfície d'aigua i "sempre que estigui en funcionament" la instal·lació.

A les platges, els decrets autonòmics qualifiquen les platges segons la seva perillositat per assignar més o menys recursos humans i tracen uns horaris amb servei de salvament. En les Illes Canàries depèn de la temporada: en alta són vuit hores, en mitjana sis i en baixa quatre. A la Comunitat Valenciana hi ha una directriu bàsica de deu hores, però permet adaptar el servei segons l'ocupació de la zona.

Cal també esmentar com a factor destacable en aquests accidents les "fallades en la vigilància dels menors". Solen ser els casos que més remouen a l'opinió pública, tot i que estadísticament no són els més afectats. Tot i això no podem oblidar que l’ofegament infantil és la segona causa de mort accidental en aquestes edats. Els casos de nens són importants perquè són totalment evitables. Podrien ser zero.

Unes altres de les circumstàncies clau són els intents de salvar a una altra persona en l'aigua i el bany en àrees de fort onatge, amb bandera vermella i, fins i tot, el bany sota els efectes de l'alcohol o les drogues.

A més d'intensificar la vigilància dels nens o evitar prendre alcohol en zones aquàtiques, l'OMS explica que "millorar les aptituds de natació i seguretat en l'aigua, la senyalització de masses d'aigua perilloses, l'ús de barreres estratègiques, la vigilància en zones de natació recreativa i l'aplicació exhaustiva dels reglaments de navegació", haurien de formar part d'una estratègia per reduir aquestes morts.

A les autoritats els falta prendre's més de debò els ofegaments. La majoria de campanyes de prevenció de l’ofegament sorgeixen d’iniciatives privades, sent les realitzades per les administracions, molt limitades.

Als investigadors en aquest camp ens agradaria disposar de més dades sobre aquestes morts i les seves causes. Per exemple, autòpsies que ens diguessin si un ancià ha tingut un desmai o si hi ha hagut una hidrocució abans d’ofegar-se. La hidrocució és el conegut com tall de digestió que no és tal ja que es tracta d'un xoc per diferència de temperatura al, per exemple, entrar de cop en aigua freda. 

Fonts: Informe Nacional Ofegaments RFESS. Estudi MAPFRE sobre ofegaments i events de risc vital en entorn acuátic-marí. Institut Naciona d’Estdística INE. 

Ramsés Martí i Biosca

Expert en Gestió de riscos i emergències Especialista en seguretat i prevenció en medi aquàtic