Rey Arturo: La Leyenda de Excalibur

Més enllà d'una pretesa finalitat econòmica, costa entendre el perquè d'aquesta nova aventura artúrica quan en el passat ha quedat prou explicitada i de manera molt més gloriosa.

En la present a manera de revisió molt personal,Guy Ritchie, ens endinsa en un Arthur del carrer com qualsevol mortal passejant per un Londres accessible a la recerca de que qui és realment i de la seva epopeia aventurera que l'espera amb l'espasa com a punt de referència final.

Davant d'aquesta eventualitat i en el marc d'altres com indico pel·lícules anteriors de la nisaga molt més endreçades, el principal èxit d'aquest projecte, és com no podia ser d'una altra manera, unes batalletes a l'ús bé entrellaçades però amb escassa mordent, amb excessius retrocessos a uns flash-backs que sens dubte es tornen avorrits,.

La pel·lícula amb prou feines entreté, possiblement perquè l'hem vist diverses vegades amb molt més aplom i amb un gust d'aventura molt més digerible i precís, i per això es veu amb amb escàs interès i menors motivació.

Costa també entendre però per desgracia cada estiu estem amb el mateix, l'escassa qualitat de les entrenes en època estiuenca i la quasi nul·la significació en aquestes dates de pel·lícules espanyoles, sembla en els últims temps a nivell general cada vegada menys brillants i que òbviament repercutirà aquest fet a taquilla (no serà necessari buscar excuses, pirateria, etc.). Una pel·lícula per passar l'estona amb molt poques exigències.

USA 2017
120 m.
5/10