No tenim por, i seguirem lluitant per una humanitat solidària que no tingui por

Els atemptats terroristes a Catalunya que condemnem profundament van deixar inicialment un rastre en l’ànim de la ciutadania d’horror, estupor i fins i tot en alguns casos, por.

Però malgrat les incerteses, i de la confusió dels primers moments, ja a les Rambles, van sorgir immediatament imatges d’ajuda mútua i solidaritat. Als mossos d’esquadra i la guàrdia urbana es van sumar infermers i infermeres que voluntàriament es van oferir per socórrer les víctimes en els crucials vint primers minuts, fins que van arribar les ambulàncies.

A continuació, van ser persones que treballen a les botigues i restaurants obligats a tancar, així com el veïnat, els qui van desplegar milers de formes solidàries d’atenció i ajuda, des de la distribució d’aigua i menjar, fins a la creació d’ambients distesos per alleujar l’angoixa dels més petits. La petició d’ajuda per a la donació de sang es va veure fins i tot desbordada.

Les hores de persones atrapades en els cotxes van transcórrer sense incidents amb mostres també d’ajuda veïnal. Tot i que el terror té com a objectiu anul·lar la ment i els desitjos de vida dels qui creu els seus adversaris, la solidaritat humana està basada en l’empatia, en la pulsió de vida, enfront de la pulsió de mort, i es mostra en els moments durs , en les catàstrofes, i en els milers de detalls de la convivència ciutadana. Està bé que les institucions es respectin i coordinin els seus esforços, però la solidaritat, base de la convivència ciutadana s’ha expressat de manera espontània i amb gran força.

La ciutadania no només no té por, sinó que ha expressat la seva voluntat de convivència amb actes. Un gran exemple per a tots els seus governants, i que va tenir lloc a la gran avinguda de la llibertat i la diversitat, la Rambla de Barcelona.

No tenim por, i seguirem lluitant per una humanitat solidària que no tingui por.