I després, què?

Des del Departament d’Àrea Social de Fundació Mas Albornà volem transmetre el condol i suport a totes les persones afectades pels atemptats de Barcelona i Cambrils el passat 17 d’agost. En aquesta ocasió, el dolor i la mort han tocat molt a prop, les nostres ciutats, la nostra gent.

Encara que el lema de la nostra societat davant d’aquests fets sigui #NO TINC POR, és inevitable sentir-nos insegurs i vulnerables.

Les imatges i notícies que han transmès els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, xarxes socials...) no tan sols causen molt impacte mediàtic, sinó també un alt impacte psicològic.

En els dies o setmanes posteriors als atemptats, aquests successos poden provocar que algunes persones, amb o sense discapacitat, es sentin desbordades psicològicament i pateixin una sèrie de reaccions fisiològiques (opressió al pit, taquicàrdies, tensió muscular, cansament...), de comportament (evitació, aïllament, alteració de la son, molta o poca gana...), cognitives (desconcert, dificultats de concentració, hipervigilància, pensaments recurrents...) i emocionals (tristesa, ràbia, por, irritabilitat...). Cal dir que aquestes reaccions – les quals poden variar individualment- són, de fet, respostes normals que es donen davant d’esdeveniments d’aquestes característiques, ja que trenquen sobtadament la nostra vida diària.

En aquests casos, la intervenció psicològica pot ajudar a reconduir les reaccions anteriors identificant i controlant les emocions, mobilitzant els recursos d’afrontament funcionals, facilitant la integració de l’experiència i oferint pautes d’autoajuda de cara al futur. També és important buscar i potenciar el suport familiar i social així com restablir les rutines diàries per retornar a una sensació d’autocontrol i seguretat.

Junts hem de mirar i caminar endavant, amb prudència, tolerància i sobretot, amb optimisme.
 

Àngela Rubio

Psicòloga del CET

Fundació Mas Albornà