Els primers 6 mesos a l’oposició

Fa tot just 6 mesos què vam prendre la decisió de deixar el govern de la ciutat, convençuts de que seríem més útils a l’oposició, i alhora convençuts, que la sociovergència era un aposta política errònia en el complex moment de ciutat i de País que estem vivint. Ho seguim mantenint.

I passats aquests primers mesos, ens sentim en la obligació de donar retorn de la feina efectuada. Hem presentat mocions de calatge local, majoritàriament aprovades i què ara sí, caldrà que es tinguin en consideració. Com la de les millores al Mercat Municipal del Centre, la de l’execució d’un pla director de desenvolupament de les TIC a la ciutat, o la moció per la planificació educativa a la ciutat i per recolzar l’Escola Ginesta, entre d’altres. També alguna moció que  malauradament no hem aconseguit el vot majoritari, com la d’aturar la Zona Verda fins incrementar el consens amb la gent de Ribes Roges.

Hem participat de forma significativa en debats de ciutat, on el nostre posicionament ha estat rellevant per tal de modificar tendències i el funcionament tipus “rodet” que es venia produint. Com ara evitar externalitzacions en el servei de neteja, o evitar la pèrdua de competències municipals en l’àrea d’urbanisme, o crear una comissió d’investigació sobre el projecte del Nucli Antic o exigir diàleg en el conflicte de l’a.e. Pasifae. Per citar-ne alguns.

Hem estat posant sobre la taula del dia a dia de govern,  moltes qüestions a les diferents comissions informatives, taules de treball i plens. Com, al nostre entendre, la falta de veritat sobre l’extraordinària apujada de l‘ IBI, les desateses taules formatives del mar i ferroviària, la opacitat sobre l’Eixample Nord o sobre polítiques de personal, o aclarir possibles canvis en la qualificació de la zona de l’Ortoll. Entre tantes qüestions, d’interès primordial, que difícilment es volen tractar.

Però tanmateix hem estat conseqüents amb decisions econòmiques i de funcionament municipal, tenint ben present que la nostra voluntat mai no ha estat la de desestabilitzar al govern com objectiu, sinó la de sumar en positiu per fer, entre tots, una ciutat millor.

Sabem que ser regidor és en si mateix una gran responsabilitat, i hem d’agrair a tots els companys regidors de l’oposició, i també molts de govern, la bona entrada i magnífic comportament del què han fet gala amb nosaltres, donada la nova situació. I és necessari expressar la simpatia dels diferents càrrecs de confiança, especialment els de SOM VNG, que independentment de les diferències ideològiques de partida, i amb una gran generositat per part seva, ens han ajudat a poder fer la nostra feina de forma digna en els primers moments.

Alhora, és de justícia i necessitem donar les gràcies a molta gent,  gent ocupada i preocupada per Vilanova, persones, associacions i entitats que ens ajuden i ens recolzen. Hem trobat un retorn social de veïns i veïnes, que fa possible que les nostres aportacions responguin a una visió molt més amplia que la nostra, i que tinguem accés a inquietuds i anàlisis de la realitat,  molt més detallats i globals.

Hem assumit que la veritable militància no és només  la dels partits polítics, sinó la de la ciutadania que viu i conviu amb nosaltres, la militància que ara mateix ens connecta amb la realitat de la ciutat i ens ajuda a mantenir l’esperit de servei que tot regidor ha d’exercir, a govern i a l’oposició. Simplement militem a Vilanova i la Geltrú, i no ens sembla pas poc. De fet n’estem honestament convençuts que hauria de ser sempre la militància més rellevant alhora de prendre certes decisions.

Per finalitzar, volem posar de manifest el nostre compromís per un canvi polític a la ciutat, seguim demanant que s’aturi aquest desgovern, aquest “pacte per les cadires” que no s’aguanta de cap manera. Seguim reclamant la dedicació a temps complert a la ciutat, i el compromís pel servei real a les persones. Seguim exigint transparència i participació de la ciutadania. I, evidentment, demanem un posicionament coherent del govern en la defensa del dret d’autodeterminació, i contra les agressions a les Institucions catalanes, de les què el PSC, no ho oblidem, és còmplice.

I ho fem, reiterant de forma clar i inequívoca que nosaltres, ens quedarem a l’oposició. Perquè si en democràcia , és el dret a la lliure expressió i al vot, la línia vermella que mai no es pot creuar, en l’àmbit dels valors humans, ho són el respecte a l’altre i la coherència personal.