El millor, Elvis Presley

A vegades i aquesta és una d'elles, t’acabes preguntant perquè fer una nova pel·lícula, un refregit d’un vell clàssic del cinema de ciència ficció que s’ha guanyat una influència en el setè art.

La primera entrega de l’any 1982, cert és, que no va tenir un gran ressò fins que van passar uns anys i el temps la va situar en un lloc de privilegi envers altres films semblants i la va convertir en una obra de culte.

La present entrega veurem cap on deriva. De moment tant als Estats Units com a Espanya en la seva primera setmana d’estrena ha estat per sota les xifres de recaptació esperada. I té la seva explicació. La pel·lícula ni aporta res ni explora nous camins.

És massa llarga. Ryan Gosling sense estar malament està excessivament hieràtic i desajustat per un paper que no és complex però que si atorga uns matisos que ell no li sap donar. Gosling és molt més adient posem pel cas per Driver que no pas per un següent Blade Runner. Malgrat tot la pel·lícula com no podia ser d’altra manera amb els seus 150 milions de dòlars de cost, posseeix uns efectes especials i fotografia de primer nivell i té una planificació perfecte de cadascun dels plans del metratge on però alhora el llast d’una excessiva recreació parsimoniosa i guarniment de les escenes, acaben portant aquest exercici cap a un terreny de desenvolupament excessivament lent.

Blade Runner 2049, on continua la foscor, la superpoblació, els paisatges tèrbols i tenebrosos i els fons d’imatge fantasmals de la predecessora, quasi llunàtic, no és en cap mida una pel·lícula d’acció sinó més aviat de ciència ficció sense pràcticament moviment i on sols cap als 30 minuts finals la tonalitat canvia i es torna activa potser ja tard i quan l’espectador o badalla, o ja està esmorteït tenallat en alguns instant per un guió confús. L’aparició d’un ja en excés envellit pel paper Harrison Ford en aquesta part final de la pel·lícula i aporta un pèl més de motivacions d’atenció però que tampoc capgiren de cap manera els molts instants previs d'indiferència i el resultat  final.

Res a veure amb la primera.

No és una pel·lícula menyspreable, però veien d'on ve, i amb els diners invertits, es troba a faltar molta més acció, intriga, acció i en definitiva grapa que t'enganxi a la butaca al llarg dels molts minuts que dura. Per tant, en certa forma decebedora.

Blade Runner 2049
USA 2016
Director: Dennis Villeneuve.
163 m.
6/10