La sorra vermella

“De totes les guerres, la més rebregada és la nostra. Li­teràriament. Des que Hemingway va convertir-la en el mirall de la tòpica tensió ibèrica ­entre vida i mort, la Guerra Civil és un filó inesgotable d’aventures, mirades i perspectives. La professora Nora Catelli sosté que Incerta glòria n’és una de les millors destil·lacions. Jo també ho crec: s’hi llegeix el pes de la història esclafant els individus. Tanmateix, l’úl­tima moda és la que Javier Cercas va gestar amb l’èxit colossal de Soldados de Salamina: convertir la nostra guerra en un western. Un d’aquests westerns neoclàssics, estil Clint Eastwood, en què un personatge feble i declinant, però tossut i digne, aconsegueix fer surar la ­decència per damunt del caos”. Aquestes paraules corresponen a un article d’Antoni Puigverd  a La Vanguardia comentant el nou llibre sobre la guerra civil  i considera que la novel·la a “La sorra vermella (Proa) és una novel·la alhora rigorosa i honesta. Rigorosa perquè Santaeulàlia no oblida cap dels grans temes de la guerra i la postguerra: les matances del 36, els conflictes entre anarquistes i comunistes al front, el desgavell republicà, la perversió del lideratge polític, la misèria dels hospitals de guerra, la generositat dels voluntaris internacionals; i també la implacable repressió franquista, els judicis sumaríssims, el rancor dels falangistes, el paper del nacionalcatolicisme i els dubtes que suscita en un frare, els afusellaments al Camp de la Bota...”

J.N. Santaeulàlia és escriptor, poeta, assagista, novel·lista i traductor.

La seva primera publicació va ser un llibre de poemes, Memòria de la carn. Després d'exercir de professor de català durant bona part de la seva carrera docent, va treballar uns anys com a tutor de l'Aula d'Acollida en un institut del Raval de Barcelona. El curs 2008-2009 fou lector de Català a la Universitat de Massachusetts (UMASS).

Els seus viatges al Japó han influït en la seva obra amb títols com Yume, així com en algunes traduccions de haikús. Ha estat guardonat amb diversos premis, com el de la Crítica Serra d'Or per Bulbs o el Premi Columna per Ulls d'aigua.

La sorra vermella (Proa), la seva última obra, és una novel·la sobre el coratge i l'instint, l'amor i l'amistat.

Ha col·laborat en diaris com El Punt i Revista de Girona.

L’acció comença quan Pedro i Quilis dos veterans lluitadors anarcosindicalistes reben la informació de que la companya de Pedro, la Núria, ha estat afusellada al camp de la Bota, era dirigent de les joventuts del PSU i una activista durant la guerra civil, a la mort de la Núria també s’hi afegeix la desaparició de la filla d’ambdós, la Clara. A la Maternitat diuen que la nena és morta però en realitat ha estat donada a una família rica d’un ex combatent requetè de Barcelona. Pedro decideix abandonar la feina que té en una serradora al Pirineu francès i passar a Espanya i anar fins a Barcelona per recuperar la nena i tornar a França. Sap que és una aventura, difícil, molt arriscada i gairebé impossible. Però res l’aturarà i acompanyat de l’inseparable Quilis, connecten amb una xarxa de “passadors” i un cop a Setcases on han de deixar a dos pilots anglesos decideixen seguir cap a Barcelona amb ells.

La xarxa de passadors i de sortida de jueus i soldats anglesos està finançada per les autoritats del consolat anglès i al capdavant de la xarxa hi ha Margaret, un antiga infermera que va ser qui va ajudar al part a la Núria. La Margaret quan veu els dos personatges que arribem amb els pilots desconfia d’ells i de l’acció que pretenen portar a terme a Barcelona. Quan reconeix a Pedro entén que volen fer i decideix col·laborar-hi i a través de la tia de la Núria saben on està la nena i l’acció es porta a terme amb diverses conseqüències fruit del retorn del passat durant la guerra civil i la casualitat de la coincidència de personatges.

La narració va desenvolupant-se en diversos plans, la història del Pedro i el Quilis al llarg de la darrera part de la guerra i els seus enfrontaments amb els comunistes, el seguiment de la Núria i de la Clara des del part prop de la frontera amb França fins al seu retorn a Barcelona i la detenció i afusellament, el destí de la Clara en una família del règim. Passat i present es van configurat i com el passat determina els accions del present narratiu. Tot en una Barcelona en plena repressió de la postguerra i la por generalitzada. A Barcelona comencen moure’s en la clandestinitat els diversos grups opositors. Anarquistes i comunistes aquí col·laboren, encara que amb recances, per possibilitar la fugida dels dos anarquistes amb al nena.    

Més enllà dels protagonistes principals hi ha personatges entranyables que donen credibilitat i vida a la narració: l’anglesa Margaret del consolat britànic infermera reconduïda a liderar una xarxa d’escapament dels perseguits pels nazis, el comunista madrileny Rómulo que intenta reconstruir la resistència comunista a  Barcelona, la vídua Yvonne, propietària d’una serradora al peu del Canigó que manté una relació peculiar amb el Quilis… personatges de carn i ossos que es faran inoblidables per la seva complementarietat en els esdeveniments.

L’autor ens mostra la seva força narrativa amb el joc de visions i de les situacions que van conformant la història que ens permet fer reviure amb molta més intensitat els esdeveniments i els girs narratius i els salts en el temps que es van produint al llarg de la novel·la. I sempre en el fons, la guerra més terrible, les persecucions del 36 a la Barcelona revolucionària, el front de l’Aragó, les execucions al Camp de la Bota, i la batalla de la resistència que confiava amb els aliats per abatre a Franco després de la guerra mundial.

Històries d’amor, una aventura més que perillosa, un grapat de personatges units i obligats per les circumstàncies i la història i una Barcelona, fosca, grisa i trista, només tacada del vermell de la sang, la sorra vermella de la platja on es fan els afusellaments.

Molt més que interessant.

La sorra vermella
J.N. Santaeulàlia
Col·lecció A tot vent 671
Edicions Proa.
Barcelona, maig del 2007