Un ninot amb massa neu i poca fisonomia

Quan intentes adaptar un llibre de literatura nòrdica que ha venut 35 milions de llibres com el text de Jo Nesbo, està clar que corres un gran risc.

El primer, que moltes persones més de les habituals estaran pendents de tu, i en segon lloc, que no pots permetre´t decebre a qui hagi llegit el llibre ni per descomptat a l'espectador fílmic.

Sobta ja d´entrada, que aquest projecte va estar molts anys donant voltes pels calaixos de certes productores i quan tot semblava que Martin Scorsese que ara produeix el film, seria que el dirigiria, es va fer enrere i va cedir la tasca de direcció a Tomás Alfredson, un altre bo i reputat director nòrdic autor entre d´altres de la interessantíssima "Déjame entrar " res a veure amb " Déjame Salir ".

Si alhora hi afegim que hi intervenen com a actors, Michael Fassbender, Charlotte Gaingsburg, Val Kilmer, J.K. Simmons entre d'altres, l'empresa prometia molt, tant, que costa entendre com amb tan bon material el resultat hagi resultat considerablement defectuós i certament fallit.

No diré pas tampoc que la pel·lícula sigui ni de bon tros un bunyol, però si està lluny de el que es podia i devia esperar.
Ja d’entrada veient la pel·lícula, costa entendre el perquè de certes coses, passatges i quan entrarem en situació. La pel·lícula divaga durant 30-35 minuts els camins per on vol anar i malgrat que el director possiblement deu tenir clar el perquè del camí escollit, la drecera és equivocada i connecta amb situacions encara més inversemblants que acaben no sols despisten a l'espectador, sinó que continuen en plena ambigüitat intentant esbrinar que ens vol dir el director i fonamentalment on ens vol portar.

Malgrat tot això i fonamentalment perquè esperes contínuament que passi alguna cosa o si més no que hi hagi algun punt d'inflexió i gir de guió i amb l'ajut de grans intèrprets és pel qual el film és entretingut i digerible. Es tracta, ho descobrim gairebé a mitja pel·lícula, que estem davant un serial killer, però uns assassinats amb sèrie on és barregen situacions i personatges mal trenats que no sols no aporten res sinó que alhora de la veritat ens fa preguntar que hi fan realment en tot aquest grinyolant engranatge.

Passen els minuts, i la situació no es reverteix, mentre la situació conflictual tampoc s´esvaeix i aparèixer subtrames que fins i tot ni al final de l'exercici queden clares del perquè de la seva aparició i necessitat. Molts detalls queden en el tinter, en el somni dels justos sense explicació.

En definitiva, assistim en tot moment a un thriller no ja atípic sinó mal cohesionat, anàrquic, dispers, amb molts desequilibris amb ritme uniforme però incapaç d'endinsar-nos en un univers tèrbol, malsà i esgarrifós com hauria de ser si realment s'hagués treballat amb cap clar i mestratge d’acord amb els diners empleats i els mitjans de què s'han disposat.

Està per sota en tot moment de les tres bones entregues de la nissaga també nòrdica Millenium.

El Muñeco de Nieve
Regne Unit 2017
125 m.
6/10