Pau, la força d’un silenci

Per tot aquells que no vàreu tenir l’ocasió de veure-la, fa un mes aproximadament per TV3, arriba aquest divendres, 1 de desembre, a les 20.30 hores al Teatre Principal de Vilanova la tele-movie, Pau, la força d’un silenci

Una magnífica ocasió per rememorar un document històric al voltant d'aquest gran geni català de la música clàssica de tots els temps, Pau Casals.

Vagi per endavant que no es tracta en cap moment com hauria sigut potser el desitjable i possiblement una pel·lícula no ja sols de cinema sinó una obra mestre, un relat de la vida del músic, sinó un episodi molt concret, el que fa referència al seu exili a Prada de Conflent, tot just a l’altra banda dels Pirineus acabada la Guerra Civil espanyola i la seva importantíssima ajuda als refugiats que escapaven del feixisme del general Franco, governant aleshores a Espanya. Hi ha qui diu que encara ara. Tots és qüestió de valoracions o opinions polítiques.

No és tampoc i que ningú es confongui, la història d'un context polític molt punyent, com tampoc la vida en el seu més ampli sentit d’en Casals.

Casals és Joan Pera, i Joan Pera és Casals, sense el qual difícilment s'entendria aquesta pel·lícula. En aquest film coral on les interpretacions són tant o més importants que el que s’explica. Pera i Carme Sansa són els eixos cabdals. Pera està sublim, excels, una autèntica lliçó del que és un gran actor, potser de vegades un pèl infravalorat per tractar-se d'un comediant però que aquí demostra que no té res a envejar a ningú, es digui com es digui a qui se’l compari.

L'exercici donada la seva coralitat és com una obra de teatre mancada d'acció, gairebé d'escenari únic, amb diàlegs mai pesats ni pedants i molt arrelats en la tensa situació del moment històric. Pau, la força d’un silenci, és la força de qui no es va plegar ni va voler cedir davant els reclams dels enemics, dels feixistes, i d’una ideologia maligna. Les classes particulars a estudiants, les reunions amb vells col·legues, les converses amb la seva dona (Carme Sansa, també magnífica com sempre), i la seva negativa, el seu silenci davant de les injustícies que vivia la seva terra, justifiquen aquesta pel·lícula.

En la seva part més fluixa, cal considerar l’excessiva teatralització de la posada en escena, la seva focalització en uns instants excessivament concrets d'una vida molt llarga i prolífica, la poca plasmació en fets del ventall de col·lateralitats que es van esdevenir al voltant de Casals i la seva època. He trobat a faltar una exploració en la dimensió més amplia del seu món musical, la seva vessant familiar amb les seves esposes Frasquita (Carme Sansa) i Martita (60 anys més jove i alumne de Casals) i en definitiva un retrat i pinzellada més incisiva i profunda de l’existència d’aquest geni que va viure en diversos països per motius polítics i va morir als 96 anys a Puerto Rico d'on la seva mare provenia del si d'una família d'indians.

Manuel Huerga que ja va posar en escena la vida de Salvador Puig Antich (Salvador) n’és el director en una producció on figura també el vilanoví, Paco Escribano.

Malgrat tot, i ser justeta com a pel·lícula i en pressupost el qual s'evidencia molt clarament, és molt adient pels amants de la història, de la música i de l'univers de Casals tot i que el que veureu és sols un tast, però recomano i molt la seva visió, 2 euros us costarà l’entrada divendres.

Catalunya 2017
Director: Manuel Huerga
97 m.
5/10

Promo "Pau, la força d'un silenci"